El sentit més genuí de la litúrgia

González Padrós afirma que amb els mestres Guardini i Ratzinger, i els seus predecessors, "clamem per una celebració litúrgica autèntica, espiritual i digna de Déu”

21 Nov, 2017
Església de Barcelona

El Dr. Jaume González Padrós, professor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, ha impartit la lliçó inaugural del curs 2017-2018 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, titulada “In spiritu et virtute Liturgiae. Romano Guardini-Joseph Ratzinger”. El Dr. González Padrós afirma que amb els mestres Guardini i Ratzinger, i els seus predecessors, “clamem per una celebració litúrgica autèntica, espiritual i digna de Déu”.

Com resumiria la lliçó?

L’anomenat moviment litúrgic, que va ser un corrent tant intel·lectual (teològic) com pastoral, a l’interior de l’Església, a redós d’alguns monestirs benedictins europeus, va ser l’intent de sortir d’una comprensió tòpica de la litúrgia a fi de trobar el seu sentit més genuí, la personalitat més autèntica a la llum de la paraula de Déu i de la Tradició.

Per què va ser tan important l’aportació de Romano Guardini a la litúrgia?

Guardini viu aquells primers moments de l’esmentat moviment en contacte amb el món benedictí alemany, i en dates molt primerenques reflexiona sobre la litúrgia des de la filosofia i la teologia. Tant és així que, l’any 1918, publica el ja clàssic L’esperit de la litúrgia, que s’ha convertit en un referent necessari per a tots els estudiosos de la matèria.

Com hem d’arribar a la litúrgia autèntica, espiritual i digna de Déu, vital…?

Amb una comprensió teològica completa de la litúrgia, fugint de llocs comuns i abandonant tota pretensió d’instrumentalització. Quan celebrem la litúrgia estem tocant la santa humanitat de Crist i ens omplim de la seva gràcia divina. Ens cal viure-la, doncs, com un fet d’ordre espiritual en la seva expressió més elevada, com ens va ensenyar i recordar ben clarament el Concili Vaticà II i el magisteri pontifici posterior.

 

Òscar Bardají i Martín

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)