El sentit més genuí de la litúrgia

González Padrós afirma que amb els mestres Guardini i Ratzinger, i els seus predecessors, "clamem per una celebració litúrgica autèntica, espiritual i digna de Déu”

21 Nov, 2017
Església de Barcelona

El Dr. Jaume González Padrós, professor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, ha impartit la lliçó inaugural del curs 2017-2018 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, titulada “In spiritu et virtute Liturgiae. Romano Guardini-Joseph Ratzinger”. El Dr. González Padrós afirma que amb els mestres Guardini i Ratzinger, i els seus predecessors, «clamem per una celebració litúrgica autèntica, espiritual i digna de Déu”.

Com resumiria la lliçó?

L’anomenat moviment litúrgic, que va ser un corrent tant intel·lectual (teològic) com pastoral, a l’interior de l’Església, a redós d’alguns monestirs benedictins europeus, va ser l’intent de sortir d’una comprensió tòpica de la litúrgia a fi de trobar el seu sentit més genuí, la personalitat més autèntica a la llum de la paraula de Déu i de la Tradició.

Per què va ser tan important l’aportació de Romano Guardini a la litúrgia?

Guardini viu aquells primers moments de l’esmentat moviment en contacte amb el món benedictí alemany, i en dates molt primerenques reflexiona sobre la litúrgia des de la filosofia i la teologia. Tant és així que, l’any 1918, publica el ja clàssic L’esperit de la litúrgia, que s’ha convertit en un referent necessari per a tots els estudiosos de la matèria.

Com hem d’arribar a la litúrgia autèntica, espiritual i digna de Déu, vital…?

Amb una comprensió teològica completa de la litúrgia, fugint de llocs comuns i abandonant tota pretensió d’instrumentalització. Quan celebrem la litúrgia estem tocant la santa humanitat de Crist i ens omplim de la seva gràcia divina. Ens cal viure-la, doncs, com un fet d’ordre espiritual en la seva expressió més elevada, com ens va ensenyar i recordar ben clarament el Concili Vaticà II i el magisteri pontifici posterior.

 

Òscar Bardají i Martín

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)