El Saló del Tron de l’Arquebisbat en un llibre

El projecte de recerca ACPA i el Museu Pia Almoina presenten «Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani»

18 Juny, 2019
Església de Barcelona
Fotografías: Ramon Ripoll

El Palau Episcopal de Barcelona ha acollit la presentació del llibre  Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani de Laura García Sànchez i Anna Vallugera Fuster, del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB). A l’acte van assistir Rosa Maria Subirana i Joan Ramon Triador, que han estat els investigadors principals del projecte de recerca ACPA (Arquitectura i Ciutat. Programes artístics a Barcelona 1714 – 1808).

Aquest llibre exposa el desenvolupament de l’economia catalana del darrer terç del mil set-cents, la qual va propulsar una important transformació social i cultural en els sectors més actius, representatius i poderosos del moment. Aquest creixement va influir en la restauració i aixecament de diferents llocs emblemàtics de la ciutat. Entre aquests, destaca el Saló del Tron del Palau Episcopal, el qual es va traslladar on es troba  actualment.

El Saló del Tron: Punt de partida

El director del Museu Diocesà de la Pia Almoina,  Mn. Robert Baró va obrir la sessió explicant el perquè de fer la presentació al mateix Saló del Tron, on antigament el bisbe rebia les visites des de segles enrere. Precisament, un dels articles de la publicació inclou l’explicació de la decoració pictòrica d’aquesta sala, que va anar a càrrec de l’artista vigatà Francesc Pla per encàrrec del bisbe Gavino de Valladares i Mejía (1775-94).

Robert Baró va destacar la importància d’aquesta zona on el bisbe rep, administra la justícia i atén el poble, des de temps enrere. El director del Museu Diocesà i historiador, va destacar que antigament ja hi havia un Saló del Tron ubicat a les cavallerisses durant l’episcopat de bisbe Bernat de Sala (1712). En aquest sentit, «el llibre explica el perquè tot i el pas del temps el saló ha tingut la mateixa funció en diferents espais i avui el perquè d’aquest poder no només eclesiàstic sinó també civil del segle XVIIl», va dir.

Agraïments i context

Rosa Maria Subirana, va donar les gràcies a tots els responsables que han fet possible la realització i presentació del llibre. Una publicació,  «fruit del treball del nostre equip de recerca i dedicada a Juan María Montijano Garcia de la universitat de Màlaga, que va morir el passat mes d’agost», va dir. A més a més, la historiadora de l’art va explicar l’objectiu del projecte, el qual vol «preservar patrimoni i vetllar per la conservació del patrimoni de la ciutat, sobretot del segle XVII». També, va afegir que el projecte no acaba amb aquest volum, sinó que tindrà una continuïtat amb una futura segona part.

Joan Ramon Triador va repassar a grans trets el contingut del llibre que recull una sèrie d’articles d’història de l’art. Va destacar que el llibre s’ha fet amb especialistes de diferents zones geogràfiques d’Europa per tal de confrontar els diferents aspectes. Així, en el llibre s’hi pot trobar documentació sobre restauració arquitectònica i les seves especificitats en la cultura civil de Barcelona al s. XVIII. També, un article sobre la restauració dels murals i els frescos.  I concretament, la decoració pictòrica del Saló del Tron, l’exposició del qual va tenir lloc a continuació.

Descripció dels retrats

Així doncs, Rosa Maria Subirana va fer una exposició dels diferents retrats representats al Saló del Tron. Cada un amb el seu significat relacionat amb allò que volia transmetre el bisbe Valladares. Després de contextualitzar l’època, del darrer quart del segle XVIII amb les guerres ja passades i el creixement de la burgesia. Moment de restauracions i creixement de la ciutat. Així, el bisbe Valladares va fer pintar al vigatà Francesc Pla un seguit de pintures al tremp, on es mostra allò que volia transmetre.

D’una banda dels retrats, es desprén la preocupació del bisbe per la societat i l’educació dels joves a través de les pintures de Tobies i l’Àngel. «Perquè eduquen bé el seu fill i és respectuós amb els pares. I dóna exemple de com ha de fer el bon matrimoni», explicava Subirana.

Relació amb el poble

Mentre la historiadora repassava les diferents escenes retratades, els assistents miraven bocabadats cada una de les imatges. Entre aquestes destaquen diverses sobre Moisès i Jahvè, a través dels quals es pretenia representar «la missió del saló com un referent de guia per als fidels, igual que ho va fer el profeta amb el poble d’Israel», explicava. Així, «es perfila la funció del representant de Déu a la Terra», segons exposava la historiadora.

D’altra banda, entre els moments representats, hi ha dos quadres que fan referència a tot allò que representa la gestió del servei eclesiàstic, amb la institució del sacerdoci i l’administrativa a mans de Moisès. També, amb les imatges de Samsó  «es vol demostrar que qui mana és Jahvè i qui no el segueixi tindrà complicacions, ja que, Samsó va ser el jutge més important»,  afegia.

L’arxiver oficial de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Martí Bonet va tancar l’acte agraint l’aportació d’aquest llibre quant al patrimoni de l’Església Barcelonina descobrint un «gran misteri de la història sagrada».  

Sobre el llibre…

Segons s’explica en el llibre, en el s. XVIII es va generar una etapa de benestar econòmic que va beneficiar l’activitat constructiva i la producció artística, vinculada als nous corrents estilístics europeus. Així, es van remodelar i decorar les estances privades i públiques de palaus i cases de l’aristocràcia, l’alta burgesia i les jerarquies eclesiàstiques, de manera molt semblant a altres zones de l’àrea mediterrània, sobretot Roma, Nàpols i Palerm, ciutats amb què ens uneixen forts lligams històrics i artístics. Encara que poc coneguts, a Barcelona n’hi ha valuosos exemples, un patrimoni que, en alguns casos, es troba permanentment en risc, sotmès a destruccions, modificacions i restauracions poc sensibles.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Fill de l’home és senyor del dissabte.

(Mt 12,1-8)