Santa Anna, l’hospital al carrer

L’Hospital del Sagrat Cor s’estableix a la parròquia dos dies al trimestre per atendre les necessitats bàsiques dels sense sostre

17 Juny, 2019

Podologia, salut mental, odontologia, dermatologia, oftalmologia, ginecologia, medecina interna i infermeria. Set especialitats que s’han posat a l’abast al claustre de la parròquia de Santa Anna. Una vegada al trimestre l’Hospital Universitari Sagrat Cor s’estableix a la parròquia barcelonina per convertir-se en un hospital al carrer. El projecte consisteix a oferir els serveis mèdics necessaris a les persones que viuen als carrers de Barcelona.

Beca Carles Capdevila

Aquest mes de juny, la iniciativa ha estat guanyadora de la segona edició de la beca Carles Capdevila, amb un premi de 20.000 €. Una ajuda que motiva a seguir convertint la parròquia en un hospital a peu de carrer. D’entre els 63 projectes presentats, ha estat l’hospital de carrer el qui s’ha endut, finalment, l’ajuda. “Ens trobem davant una Església convertida en hospital” explicava Mn. Peio, rector de santa Anna.

El funcionament

Una vegada els usuaris de l’hospital de carrer arriben al claustre de Santa Anna primerament passen per un servei mèdic que els derivarà posteriorment a l’especialitat que més necessitin. Aquest lloc s’anomena Punt d’Història; aquí es farà l’historial clínic del pacient de manera informatitzada per, així, poder-se recuperar fàcilment. Un cop han acabat aquest primer pas aniran encaminats als diferents departaments.

Aquest hospital improvisat ajuda als sense sostre, no només en l’àmbit sanitari sinó també emocional. A vegades és difícil per als sense sostre, anar al metge. Hi ha moltes causes: La por, la desconfiança o la falta de papers, entre d’altres. Aquest hospital al carrer els ajuda a vèncer aquestes pors amb un tracte cordial i proper. A més, estan en un lloc que consideren casa seva. Van a un lloc on tornen a sentir-se persones.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

6 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)