El Saló del Tron de l’Arquebisbat en un llibre

El projecte de recerca ACPA i el Museu Pia Almoina presenten «Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani»

18 Juny, 2019
Església de Barcelona
Fotografías: Ramon Ripoll

El Palau Episcopal de Barcelona ha acollit la presentació del llibre  Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani de Laura García Sànchez i Anna Vallugera Fuster, del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB). A l’acte van assistir Rosa Maria Subirana i Joan Ramon Triador, que han estat els investigadors principals del projecte de recerca ACPA (Arquitectura i Ciutat. Programes artístics a Barcelona 1714 – 1808).

Aquest llibre exposa el desenvolupament de l’economia catalana del darrer terç del mil set-cents, la qual va propulsar una important transformació social i cultural en els sectors més actius, representatius i poderosos del moment. Aquest creixement va influir en la restauració i aixecament de diferents llocs emblemàtics de la ciutat. Entre aquests, destaca el Saló del Tron del Palau Episcopal, el qual es va traslladar on es troba  actualment.

El Saló del Tron: Punt de partida

El director del Museu Diocesà de la Pia Almoina,  Mn. Robert Baró va obrir la sessió explicant el perquè de fer la presentació al mateix Saló del Tron, on antigament el bisbe rebia les visites des de segles enrere. Precisament, un dels articles de la publicació inclou l’explicació de la decoració pictòrica d’aquesta sala, que va anar a càrrec de l’artista vigatà Francesc Pla per encàrrec del bisbe Gavino de Valladares i Mejía (1775-94).

Robert Baró va destacar la importància d’aquesta zona on el bisbe rep, administra la justícia i atén el poble, des de temps enrere. El director del Museu Diocesà i historiador, va destacar que antigament ja hi havia un Saló del Tron ubicat a les cavallerisses durant l’episcopat de bisbe Bernat de Sala (1712). En aquest sentit, «el llibre explica el perquè tot i el pas del temps el saló ha tingut la mateixa funció en diferents espais i avui el perquè d’aquest poder no només eclesiàstic sinó també civil del segle XVIIl», va dir.

Agraïments i context

Rosa Maria Subirana, va donar les gràcies a tots els responsables que han fet possible la realització i presentació del llibre. Una publicació,  «fruit del treball del nostre equip de recerca i dedicada a Juan María Montijano Garcia de la universitat de Màlaga, que va morir el passat mes d’agost», va dir. A més a més, la historiadora de l’art va explicar l’objectiu del projecte, el qual vol «preservar patrimoni i vetllar per la conservació del patrimoni de la ciutat, sobretot del segle XVII». També, va afegir que el projecte no acaba amb aquest volum, sinó que tindrà una continuïtat amb una futura segona part.

Joan Ramon Triador va repassar a grans trets el contingut del llibre que recull una sèrie d’articles d’història de l’art. Va destacar que el llibre s’ha fet amb especialistes de diferents zones geogràfiques d’Europa per tal de confrontar els diferents aspectes. Així, en el llibre s’hi pot trobar documentació sobre restauració arquitectònica i les seves especificitats en la cultura civil de Barcelona al s. XVIII. També, un article sobre la restauració dels murals i els frescos.  I concretament, la decoració pictòrica del Saló del Tron, l’exposició del qual va tenir lloc a continuació.

Descripció dels retrats

Així doncs, Rosa Maria Subirana va fer una exposició dels diferents retrats representats al Saló del Tron. Cada un amb el seu significat relacionat amb allò que volia transmetre el bisbe Valladares. Després de contextualitzar l’època, del darrer quart del segle XVIII amb les guerres ja passades i el creixement de la burgesia. Moment de restauracions i creixement de la ciutat. Així, el bisbe Valladares va fer pintar al vigatà Francesc Pla un seguit de pintures al tremp, on es mostra allò que volia transmetre.

D’una banda dels retrats, es desprén la preocupació del bisbe per la societat i l’educació dels joves a través de les pintures de Tobies i l’Àngel. «Perquè eduquen bé el seu fill i és respectuós amb els pares. I dóna exemple de com ha de fer el bon matrimoni», explicava Subirana.

Relació amb el poble

Mentre la historiadora repassava les diferents escenes retratades, els assistents miraven bocabadats cada una de les imatges. Entre aquestes destaquen diverses sobre Moisès i Jahvè, a través dels quals es pretenia representar «la missió del saló com un referent de guia per als fidels, igual que ho va fer el profeta amb el poble d’Israel», explicava. Així, «es perfila la funció del representant de Déu a la Terra», segons exposava la historiadora.

D’altra banda, entre els moments representats, hi ha dos quadres que fan referència a tot allò que representa la gestió del servei eclesiàstic, amb la institució del sacerdoci i l’administrativa a mans de Moisès. També, amb les imatges de Samsó  «es vol demostrar que qui mana és Jahvè i qui no el segueixi tindrà complicacions, ja que, Samsó va ser el jutge més important»,  afegia.

L’arxiver oficial de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Martí Bonet va tancar l’acte agraint l’aportació d’aquest llibre quant al patrimoni de l’Església Barcelonina descobrint un «gran misteri de la història sagrada».  

Sobre el llibre…

Segons s’explica en el llibre, en el s. XVIII es va generar una etapa de benestar econòmic que va beneficiar l’activitat constructiva i la producció artística, vinculada als nous corrents estilístics europeus. Així, es van remodelar i decorar les estances privades i públiques de palaus i cases de l’aristocràcia, l’alta burgesia i les jerarquies eclesiàstiques, de manera molt semblant a altres zones de l’àrea mediterrània, sobretot Roma, Nàpols i Palerm, ciutats amb què ens uneixen forts lligams històrics i artístics. Encara que poc coneguts, a Barcelona n’hi ha valuosos exemples, un patrimoni que, en alguns casos, es troba permanentment en risc, sotmès a destruccions, modificacions i restauracions poc sensibles.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)