El Consell d’Acció Catòlica clou el curs amb una trobada online de tots els moviments

Aquest dissabte 13 de juny al voltant d’un centenar de persones es van connectar a la trobada amb motiu de la cloenda del curs d’Acció Catòlica de l’Arxidiòcesi de Barcelona. El Consell de l’Acció Catòlica va organitzar una trobada online amb el Carlos García de Andoin, un laic i sociòleg vingut de la diòcesi de Bilbao. El Director del Instituto Diocesano de Teología y Pastoral de Bilbao va dedicar una ponència a parlar sobre l’experiència del Còvid- 19 entre els laics i com encarar el futur. Durant la trobada en línia van intervenir també diversos testimonis de realitats diverses explicant la seva vivència.

Presidenta de l’Acció Catòlica Obrera, Maria Martínez va presentar la jornada “Pensar el futur, des d’una fe que compromet”. Va donar la benvinguda i va agrair l’assistència de tots els presents, entre aquests el bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo.

Caminar en sinodalitat

En la seva intervenció, Martínez va explicar que “el Consell el que vol fer es potenciar el dinamisme i treball de tots plegats”. “Una experiència que ens anima a continuar units i unides en sinodalitat, ara més que mai, ja que, la pandèmia ha portat situacions molt doloroses”. Davant de tot el sofriment viscut, la presidenta de l’ACO va animar a continuar amb més força i “adaptar-nos a aquest temps tan difícil”. “Com a creients ens hem d’implicar i comprometre’ns amb aquells que ens necessiten”. Va fer referència al Congrés dels Laics, ressaltar la idea conclusiva de “caminar junts en sinodalitat”.

Finalment, va citar la darrera nota de la Conferència Episcopal Tarraconense. Va subratllar com: “la Doctrina Social de l’Església defensa una economia al servei de la persona humana. Una economia que garanteixi a les persones un treball digne, amb un salari digne que permeti l’accés a un habitatge digne i al sosteniment família”.

Rere el dolor, la solidaritat i la comunió

El ponent convidat, va fer la seva explicació connectat des de Bilbao. Carlos García de Andoin va exposar una reflexió entorn tot allò que ha suposat el Covid i el paper dels laics davant aquesta realitat. En la ponència, titulada Crisis y Kayros, laicos en pandemia va exposar com la pandèmia, tot i la tragèdia que ha comportat, alhora ha estat una experiència “privilegiada”, ja que, que el confinament ha permès obrir els ulls en diversos aspectes. Entre aquests, aprofundir en allò “professional, familiar, en el personal y en l’experiència cristiana”. Respecte del sector laboral, va destacar com s’ha revelat, com “essencials” diverses tasques abans menyspreades” i com l’Església ha sabut buscar el seu lloc acompanant i ajudant els més necessitats”.

Tot i les pors i incerteses que ara s’afronten, entre les possibles “divisions socials” o el “trencament de llibertats per seguretat”, va exposar com “la crisi ha obert una finestra a la qüestió antropològica”. “L’experiència col·lectiva de vulnerabilitat” – va acotar – que mostra que «tots som fràgils», tal com diu el Sant Pare. També sumant-se a la crida del Papa Francesc en la Laudato Si’, va dir: “el coronavirus és una seriosa advertència per prendre’ns amb serietat l’amenaça de l’escalfament global i la necessitat de canviar el model tecnocràtic de producció i consum, abans que la seva letalitat de l’espècie humana sigui irreversible”.

Una Església compromesa amb la societat

Andoin va fer una revisió sobre el paper de l’Església en diversos àmbits. Entre aquests, al costat dels sense sostre, en les presons des de la Pastoral Penitenciària, present en les escoles concertades, en les residències i present en les donacions. Un exemple d’ ”Església samaritana”.

Així, en aquesta línia de “comunitats vives” toca continuar ara en “la nova normalitat”, on el “risc de l’Església és el quietisme”. “Si es queda quieta, pot quedar fora de joc – va alertar Andoin-, sense capacitat alguna de rellevància evangèlica en la societat”. Per tal d’evitar això, va animar a adequar-se al moment en la comunicació i la realitat social que ens envolta. “Doblegar les espatlles” i servir com Església a la com-unió de el gènere humà (GS1). “Ser instrument de trobada, diàleg i comunió en la diversitat i apel·lar als actors socials a la cooperació”, va dir. Un repte que demana la participació de tots adults i joves, on cal vetllar per la feina digna, amb una ecologia integral i des d’unes bases de formació i educació inclusives.

5 testimonis en cinc àmbits

A part de la intervenció de Carlos García de Andoin, la trobada va comptar també amb l’aportació de 6 testimonis. La Beatriu Bilbeny, del Moviment de Professionals Catòlics va exposar la seva vivència com a metgessa en el Centre d’Atenció Primària al Raval. Luis Manuel Alonso (ACO), va aportar el seu testimoni com a professor d’un centre de l’Hospitalet amb molta precarietat, destacant la participació les mares dels alumnes compromeses en els estudis dels seus fills.

També, la Mari Carmen de la Joventut Obrera Cristiana, va exposar des de la seva visió d’universitària. Va refermar el seu compromís per continuar lluitant per als drets i la dignitat de les persones. D’altra banda, la Sara Esparres, del Moviment infantil i Juvenil d’Acció Catòlica va explicar la seva vivència com a jove enmig d’aquesta crisi. No va faltar el testimoni punyent de la Cristina Losa, d’Acció Catòlica General, la qual va exposar la seva tasca en una residència per a gent gran.

Per acabar, el bisbe Sergi Gordo va intervindre al final de la trobada amb una pregària, i convidant a tots a ser exemple d’aquesta Església Samaritana, que camina en sinodalitat en el sí d’una societat canviant però adatant-se a la realitat que l’envolta.