«El Concili de Nicea va suposar un element clau per a les diverses confessions cristianes»

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha celebrat del 19 al 21 de febrer la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325)

26 Febr, 2025
Església de Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha celebrat del 19 al 21 de febrer la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció. Enguany ha tractat el context històrico-cultural del s. IV i, sobretot, la seva importància en la teologia. Molts dels canvis que es van produir a Nicea perduren des d’aleshores fins a dia d’avui. El professor Juan Ramón La Parra, director del departament de Teologia Sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha coordinat el Congrés. 

 Per què va ser tan important per al futur de l’Església el Concili de Nicea? 

El Concili de Nicea, convocat per l’Emperador Constantí el 325, poc després de la fi de les persecucions als cristians, és el primer Concili ecumènic, que involucra tota l’Església, i presenta elements dogmàtics, com el Credo, i disciplinars, com els cànons que parlen de l’organització eclesial. Suposa, per tant, un element clau pel que fa a les diverses confessions cristianes. 

 Quines aportacions es van fer llavors i que s’han mantingut? 

El Concili va afirmar que Jesucrist és Déu com ho és el Pare -consubstancial, de la mateixa naturalesa-. L’afirmació de la divinitat de Jesucrist té una implicació directa en el significat de la nostra pregària, la vida sacramental de l’Església, la comprensió de la relació de Déu amb el món. Això va trigar decennis a ser acceptat, però avui dia constitueix un punt fonamental de la nostra fe, juntament amb l’afirmació de la integritat de la humanitat de Crist. El Déu veritable s’ha fet veritablement home. 

 Què ha aportat aquest Congrés d’enguany? 

Aquest centenari fa que el món acadèmic cristià se centri en la figura de Jesucrist tal com s’ha anat perfilant al llarg dels segles. Nosaltres volem mostrar a casa nostra com aquest perfil és significatiu per al debat teològic actual, incloent-hi aspectes com la litúrgia o l’ecumenisme, juntament amb aportacions que van des de la filologia o l’arqueologia. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)