L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha celebrat del 19 al 21 de febrer la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció. Enguany ha tractat el context històrico-cultural del s. IV i, sobretot, la seva importància en la teologia. Molts dels canvis que es van produir a Nicea perduren des d’aleshores fins a dia d’avui. El professor Juan Ramón La Parra, director del departament de Teologia Sistemàtica de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha coordinat el Congrés.
Per què va ser tan important per al futur de l’Església el Concili de Nicea?
El Concili de Nicea, convocat per l’Emperador Constantí el 325, poc després de la fi de les persecucions als cristians, és el primer Concili ecumènic, que involucra tota l’Església, i presenta elements dogmàtics, com el Credo, i disciplinars, com els cànons que parlen de l’organització eclesial. Suposa, per tant, un element clau pel que fa a les diverses confessions cristianes.
Quines aportacions es van fer llavors i que s’han mantingut?
El Concili va afirmar que Jesucrist és Déu com ho és el Pare -consubstancial, de la mateixa naturalesa-. L’afirmació de la divinitat de Jesucrist té una implicació directa en el significat de la nostra pregària, la vida sacramental de l’Església, la comprensió de la relació de Déu amb el món. Això va trigar decennis a ser acceptat, però avui dia constitueix un punt fonamental de la nostra fe, juntament amb l’afirmació de la integritat de la humanitat de Crist. El Déu veritable s’ha fet veritablement home.
Què ha aportat aquest Congrés d’enguany?
Aquest centenari fa que el món acadèmic cristià se centri en la figura de Jesucrist tal com s’ha anat perfilant al llarg dels segles. Nosaltres volem mostrar a casa nostra com aquest perfil és significatiu per al debat teològic actual, incloent-hi aspectes com la litúrgia o l’ecumenisme, juntament amb aportacions que van des de la filologia o l’arqueologia.