El cardenal Omella agraeix la fidelitat dels preveres en la festivitat de Sant Josep Oriol

L'arquebisbe de Barcelona presideix la celebració a la Residència Sant Josep Oriol subratllant el testimoni silenciós i fecund dels sacerdots residents

24 Març, 2026
Església de Barcelona

Fotografia: Agustí Codinach

L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest dilluns la celebració de l’Eucaristia amb motiu de la festivitat de Sant Josep Oriol a la residència sacerdotal de la província eclesiàstica de Barcelona. Una jornada marcada pel llegat de Sant Josep Oriol i per l’agraïment i el reconeixement als preveres residents.

A la celebració van concelebrar el bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa i Mons. David Abadías.

Un llegat d’entrega i humilitat

En la seva homilia, el Cardenal va recordar la figura de Sant Josep Oriol com a «prevere humil i entregat, fill d’aquesta terra catalana». Va destacar la seva vida com «un reflex lluminós de l’amor de Déu envers els més pobres i necessitats». Tal com va dir «no va necessitar fer coses extraordinàries, sinó viure extraordinàriament allò ordinari».

Testimoni silenciís i fidel dels preveres grans

Dirigint-se especialment als sacerdots residents, el cardenal Omella va posar en relleu el valor de la fidelitat al llarg dels anys de ministeri, assegurant que «la veritable grandesa del sacerdot no es mesura pel reconeixement, sinó per la fidelitat: fidelitat en allò petit, en allò quotidià, en allò amagat». Així mateix, va assenyalar que aquesta etapa de la vida sacerdotal «no s’apaga sinó que es transfigura», com a temps «fecund des de la pregària i el testimoniatge».

En aquest context, va destacar la importància del testimoni silenciós dels preveres grans, afirmant que «la vostra sola presència ja és una predicació» i que la seva pregària perseverant «sosté l’Església més del que podem imaginar».

Tres actituds de Sant Josep Oriol

Prenent com a referència la vida de Sant Josep Oriol, el cardenal va proposar tres actituds per viure aquest temps amb sentit: la memòria agraïda, l’ofrena silenciosa i l’esperança. Així, va convidar els presents a «mirar la pròpia vida com a història de salvació», a «viure el lliurament en la quotidianitat» i a mantenir la confiança en la promesa de Déu.

«l’Església us contempla avui amb veneració i gratitud. Sou testimonis d’una fidelitat que no passa, signes vius de la presència del Bon Pastor al mig del poble». Amb aquest reconeixement cap als preveres presents Omella va expressar el seu reconeixement cap a ells, encomanant-los a la intercessió de Sant Josep Oriol.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)