El Cardenal Joan Josep Omella beneeix una caravana solidària d’ambulàncies cap a Ucraïna

El cardenal Omella beneeix a la Sagrada Família la ‘Caravana de la Bondat’, amb 21 ambulàncies impulsades per Sor Lucía Caram i la Fundació del Convent de Santa Clara per portar ajuda mèdica a Ucraïna

20 Febr, 2026
Església de Barcelona

Avui, divendres 20 de febrer del 2026, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha beneït davant de la Sagrada Família les 21 ambulàncies que han iniciat la seva marxa cap a Ucraïna, carregades amb generadors, medicaments i equips mèdics.

La data gairebé coincideix amb el quart aniversari de l’inici de la invasió a gran escala del país, el 24 de febrer de 2022, quan les forces armades russes van creuar la frontera i van avançar cap a Kíiv.

Aquestes 21 ambulàncies formen part d’una caravana solidària encapçalada per Sor Lucía Caram, la priora del convent de Santa Clara de Manresa i impulsada per la Fundació del convent de Santa Clara. Els vehicles han estat donats per diferents voluntaris i entitats i alguns d’ells pel Departament d’Interior de la Generalitat. Aniran en aquesta caravana diversos voluntaris i la previsió és que el comboi arribi a Ucraïna el 23 de febrer, quan està previst lliurar les ambulàncies i el material d’ajut. El comboi, presidit per una pick-up comprada pel Papa Francesc, ha acompanyat un grup de ferits que han estat atesos i s’han recuperat a Barcelona i que ara tornen al seu país.

Autoritats presents

L’acte s’ha iniciat amb el cant de nens i nenes ucraïnesos i ha comptat amb les intervencions del president de Fira de Barcelona, Sr. Pau Relat; l’alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Collboni; el conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Sr. Jaume Duch; el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Sr. Oleh Grabovetsky, i Mons. Omella.

Hi han assistit també el membre de la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors i Persones Vulnerables, Sr. Juan Carlos Cruz, els alcaldes de Sant Cugat i Terrassa, així com representants d’ajuntaments i d’altres administracions.

«Camins per desarmar l’odi»

Durant les intervencions s’ha insistit que, com a societat, no ens podem acostumar al sofriment d’Ucraïna i que «el clam d’un poble ferit travessa fronteres i ens interpel·la». També s’ha remarcat que, davant la guerra, «només el bé, la bondat i l’amor poden tenir l’última paraula». S’ha subratllat, a més, que la ‘Caravana de la Bondat’ vol ser un signe concret d’esperança a través d’ambulàncies, generadors i ajuda destinada a salvar vides.

Abans de la benedicció de les ambulàncies, el cardenal ha afirmat que l’amor «té la força suficient per enterrar l’odi i obrir camins». Ha expressat també que aquesta caravana «permetrà obrir camins per desarmar l’odi, curar ferides i fer que la pau sigui possible». «Cada gest de bondat, cada paraula de consol i cada acte de misericòrdia són llavors silencioses que Déu fa créixer», ha afegit. En aquesta línia, Omella ha recordat unes paraules del papa Francesc, segons les quals la guerra és sempre una derrota per a les persones. Després de les intervencions s’ha fet el lliurament simbòlic de les claus i la benedicció dels presents i dels vehicles.

Previ a la benedicció, el Sr. Cardenal ha presidit la missa a la Cripta de la basílica de la Sagrada Família. Durant l’homilia, el cardenal Omella ha agraït la generositat de tots els qui pensen “en els més petits, els més pobres i els més necessitats”, especialment a Ucraïna i altres països en guerra, afirmant que compartir “el poc o el molt” que tenim és motiu per donar gràcies a Déu i un autèntic camí de conversió. Ha llegit el missatge del Papa, que saluda els fidels reunits a la Sagrada Família, anima la “caravana de la bondat”, els exhorta a ser testimonis de la llum de Crist i els concedeix la benedicció apostòlica, demanant el do d’una pau fràgil però sempre possible quan neix del cor de Déu.

Quaresma, temps de conversió

En clau de Quaresma, ha insistit que és «temps de conversió»: deixar de veure Déu com un enemic que ens treu llibertat i l’altre —emigrants, refugiats…— com algú que ens treu benestar, perquè «som tots germans» i la terra és de tots. La penitència, ha dit, no és només privar-se de coses, sinó canviar el cor, compartir i trencar les «cadenes» de la fam, la manca de llar i la injustícia, com fan Càritas i tantes iniciatives solidàries com la Caravana de la Bondat. A partir de la pobresa de Betlem i de l’evangeli de la dona adúltera —amb tots «preparats per tirar la pedra» i Jesús que diu «qui estigui sense pecat que tiri la primera pedra»—, ha denunciat els qui llancen «la pedra, la bomba, la mina» i ha demanat que no es perdi mai la «reserva d’humanitat» que avui es fa visible en la Caravana de la Bondat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estigueu a punt.

(Mt 24,42-51)