El Cardenal Joan Josep Omella beneeix una caravana solidària d’ambulàncies cap a Ucraïna

El cardenal Omella beneeix a la Sagrada Família la ‘Caravana de la Bondat’, amb 21 ambulàncies impulsades per Sor Lucía Caram i la Fundació del Convent de Santa Clara per portar ajuda mèdica a Ucraïna

20 Febr, 2026
Església de Barcelona

Avui, divendres 20 de febrer del 2026, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha beneït davant de la Sagrada Família les 21 ambulàncies que han iniciat la seva marxa cap a Ucraïna, carregades amb generadors, medicaments i equips mèdics.

La data gairebé coincideix amb el quart aniversari de l’inici de la invasió a gran escala del país, el 24 de febrer de 2022, quan les forces armades russes van creuar la frontera i van avançar cap a Kíiv.

Aquestes 21 ambulàncies formen part d’una caravana solidària encapçalada per Sor Lucía Caram, la priora del convent de Santa Clara de Manresa i impulsada per la Fundació del convent de Santa Clara. Els vehicles han estat donats per diferents voluntaris i entitats i alguns d’ells pel Departament d’Interior de la Generalitat. Aniran en aquesta caravana diversos voluntaris i la previsió és que el comboi arribi a Ucraïna el 23 de febrer, quan està previst lliurar les ambulàncies i el material d’ajut. El comboi, presidit per una pick-up comprada pel Papa Francesc, ha acompanyat un grup de ferits que han estat atesos i s’han recuperat a Barcelona i que ara tornen al seu país.

Autoritats presents

L’acte s’ha iniciat amb el cant de nens i nenes ucraïnesos i ha comptat amb les intervencions del president de Fira de Barcelona, Sr. Pau Relat; l’alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Collboni; el conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Sr. Jaume Duch; el cònsol d’Ucraïna a Barcelona, Sr. Oleh Grabovetsky, i Mons. Omella.

Hi han assistit també el membre de la Comissió Pontifícia per a la Protecció de Menors i Persones Vulnerables, Sr. Juan Carlos Cruz, els alcaldes de Sant Cugat i Terrassa, així com representants d’ajuntaments i d’altres administracions.

«Camins per desarmar l’odi»

Durant les intervencions s’ha insistit que, com a societat, no ens podem acostumar al sofriment d’Ucraïna i que «el clam d’un poble ferit travessa fronteres i ens interpel·la». També s’ha remarcat que, davant la guerra, «només el bé, la bondat i l’amor poden tenir l’última paraula». S’ha subratllat, a més, que la ‘Caravana de la Bondat’ vol ser un signe concret d’esperança a través d’ambulàncies, generadors i ajuda destinada a salvar vides.

Abans de la benedicció de les ambulàncies, el cardenal ha afirmat que l’amor «té la força suficient per enterrar l’odi i obrir camins». Ha expressat també que aquesta caravana «permetrà obrir camins per desarmar l’odi, curar ferides i fer que la pau sigui possible». «Cada gest de bondat, cada paraula de consol i cada acte de misericòrdia són llavors silencioses que Déu fa créixer», ha afegit. En aquesta línia, Omella ha recordat unes paraules del papa Francesc, segons les quals la guerra és sempre una derrota per a les persones. Després de les intervencions s’ha fet el lliurament simbòlic de les claus i la benedicció dels presents i dels vehicles.

Previ a la benedicció, el Sr. Cardenal ha presidit la missa a la Cripta de la basílica de la Sagrada Família. Durant l’homilia, el cardenal Omella ha agraït la generositat de tots els qui pensen “en els més petits, els més pobres i els més necessitats”, especialment a Ucraïna i altres països en guerra, afirmant que compartir “el poc o el molt” que tenim és motiu per donar gràcies a Déu i un autèntic camí de conversió. Ha llegit el missatge del Papa, que saluda els fidels reunits a la Sagrada Família, anima la “caravana de la bondat”, els exhorta a ser testimonis de la llum de Crist i els concedeix la benedicció apostòlica, demanant el do d’una pau fràgil però sempre possible quan neix del cor de Déu.

Quaresma, temps de conversió

En clau de Quaresma, ha insistit que és «temps de conversió»: deixar de veure Déu com un enemic que ens treu llibertat i l’altre —emigrants, refugiats…— com algú que ens treu benestar, perquè «som tots germans» i la terra és de tots. La penitència, ha dit, no és només privar-se de coses, sinó canviar el cor, compartir i trencar les «cadenes» de la fam, la manca de llar i la injustícia, com fan Càritas i tantes iniciatives solidàries com la Caravana de la Bondat. A partir de la pobresa de Betlem i de l’evangeli de la dona adúltera —amb tots «preparats per tirar la pedra» i Jesús que diu «qui estigui sense pecat que tiri la primera pedra»—, ha denunciat els qui llancen «la pedra, la bomba, la mina» i ha demanat que no es perdi mai la «reserva d’humanitat» que avui es fa visible en la Caravana de la Bondat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)