Les persones migrants i refugiades són els col·lectius més afectats pel coronavirus

Els conflictes, la persecució per diferents motius, la falta de llibertat, la fam i la pobresa, entre altres factors, van ser els motius pels quals, segons Nacions Unides, l’any 2019, en el món hi hagués ja prop de 80 milions de persones desplaçades dels seus llocs de residència. D’aquestes, gairebé 30 milions són persones refugiades.

«Pel nostre treball de lluita contra la fam i la pobresa de més de seixanta anys, en Mans Unides coneixem i entenem els motius pels quals aquestes persones fugen, amb les mans buides, deixant tot enrere», assegura Àfrica Marcitllach, coordinadora de projectes de Mans Unides a Orient Mitjà; una de les zones del món en les quals, avui dia, el flux migratori és més elevat. «Aixecar-se cada dia sense saber si els teus fills podran menjar o, simplement, aixecar-se sense saber si aquest serà l’últim dia que ho facis, és motiu més que suficient per a plantejar-se l’abandonar tot per a salvar la vida», explica Marcitllach.

Una de les finalitats dels projectes de desenvolupament que duu a terme Mans Unides és proporcionar a aquestes persones als seus països d’origen les eines amb les quals poder fer front al seu dia a dia i evitar, així, que es vegin obligades a abandonar les seves comunitats, renunciant a les seves arrels, a les seves famílies o al seu idioma perquè, segons Marcitllach «la pobresa i la fam són el brou de cultiu en el qual proliferen els conflictes i en el qual s’alimenten els règims dictatorials i totalitaris que els porten a fugir».

Tortures en el desert 

Aquest és el cas de molts dels migrants procedents de l’Est d’Àfrica, fonamentalment d’Eritrea, Somàlia i Sudan del Sud i que recalen a Tel Aviv, a Israel, després de travessar el desert del Sinaí on són víctimes de les màfies beduïnes de traficants de persones. “«El que viuen aquests éssers humans en el desert és inenarrable. Mai ningú, si no és per desesperació, s’aventuraria a una cosa semblant», assegura Marcitllach.

Al setembre de 2010 es van començar a conèixer les atrocitats comeses al Sinaí per les màfies beduïnes. La germana Aziza, una religiosa eritrea que treballa a l’organització israeliana Metges pels Drets Humans, va documentar i fer públiques les denúncies que escoltava cada dia. Va ser un exemple que va permetre que moltes persones expliquessin les seves històries al departament mèdic. Gràcies a aquestes històries Mans Unides va començar a acompanyar, fa anys, a aquestes persones a través de Metges pels Drets Humans i donant suport als projectes de l’Associació KUCHINATE, que treballa amb dones eritrees sol·licitants d’asil.

Associació KUCHINATE

Aquestes dones que busquen asil no han superat els traumes psicològics i de salut física derivats de la terrible experiència en el desert: tortures, violacions, pallisses o embarassos. Una vegada que van arribar a Israel, van ser detingudes a la frontera en instal·lacions superpoblades. Quan arriben a Tel Aviv es troben, com a sol·licitants d’asil, sense accés als serveis bàsics com a atenció mèdica, habitatge, educació, formació professional o l’ocupació.

«Moltes d’aquestes dones es troben, després d’una experiència traumàtica, soles en un país que les rebutja. Han de fer-se càrrec de les seves vides i de les dels seus fills i lluitar, una vegada més per la seva supervivència», explica Àfrica Marcitllach. D’allà va sorgir Kuchinate, que en tigriña, el seu idioma natal, significa, crochet. El programa es dedica a oferir ajuda psicològica i econòmica respectant les seves tradicions i cultura pròpies. Les dones es reuneixen per a fer crochet, relacionar-se, i rebre ajuda psicològica. Marcitllach assegura que «el treball manual repetitiu i creatiu és tremendament terapèutic i això es reflecteix positivament en l’evolució de les dones».

Refugiats i coronavirus 

Les persones migrants, desplaçades i refugiades pertanyen als col·lectius de població més afectats per les conseqüències derivades de la crisi del coronavirus. «A Orient Mitjà, normalment són persones que viuen en camps de refugiats en unes condicions infrahumanes» explica Marcitllach. Des del principi de la pandèmia, Mans Unides ha treballat intensament per a donar resposta a les sol·licituds d’ajuda d’emergència provinents dels llocs on hi té projectes amb persones refugiades o desplaçades. També des de Kuchinate han demanat ajuda perquè les 200 dones a les que ajuden puguin menjar tot i que els seus punts de venta romanguin tancats.

En els anys 2017-2019, Mans Unides va aprovar 82 projectes destinats a millorar les condicions de vida de gairebé 600.000 persones desplaçades i refugiades a Àfrica, Àsia i Amèrica, per un import superior als 5,3 milions d’euros. En el que va de 2020, Mans Unides ha aprovat 12 projectes per a persones refugiades i desplaçades, per un import de 535.843 euros, dels quals 6 s’han posat en marxa a conseqüència de la pandèmia de coronavirus.

Nacions Unides estima que, en 2019, dels gairebé 80 milions de persones desplaçades que hi havia en el món, gairebé 30 milions eren persones refugiades i 4,2 milions eren sol·licitants d’asil.

Mans Unides