Descobreix el curs gratuït «Coneixement de Catalunya i espiritualitat»

El recent moviment, Effathà-cristiansdebase.cat, crea un curs adreçat a estudiants universitaris amb els objectius de donar a conèixer qüestions cabdals la història de Catalunya i del missatge evangèlic, sense dogmatismes

27 Set, 2021
Església de Barcelona

El recent moviment Effathà-cristiansdebase.cat, impulsat des de la Fundació Occitano-Catalana, organitza un curs gratuït anomenat «Coneixement de Catalunya i espiritualitat» que comptarà amb 52 hores lectives distribuïdes en sessions de dues hores els dimecres de 18 h a 20 h entre el 13 d’octubre del 2021 i el 4 de maig del 2022. Aquest curs, adreçat preferentment a estudiants universitaris de diverses disciplines, tindrà la seva seu a la Institució Cultural del CIC (Via Augusta, 205, Barcelona).

Aquest curs que formen un grup de persones que «comparteixen la voluntat de créixer en el coneixement de Jesús, l’estima per l’Església i el compromís amb el país» tal com asseguren els seus fundadors, tindrà dos objectius. El primer és que coneguin algunes qüestions cabdals de la societat i la història de Catalunya. Aquest primer vector se centrarà sobretot en l’estudi dels darrers 300 anys d’història i s’analitzarà la societat, l’economia, la demografia, la llengua, la cultura, l’expressió artística i la vinculació amb Europa. El segon objectiu és que coneguin i debatin sobre el missatge evangèlic, sense dogmatismes. Partint de les grans preguntes que l’home es planteja en un món en certa manera inexplicable, el segon vector del curs aprofundirà en els aspectes del missatge evangèlic que poden ser vàlids per al conjunt de la societat.

Els organitzadors del curs expliquen que «pretenem que aquestes sessions siguin vives, és a dir, que hi hagi un espai de debat perquè aquests joves s’adonin de la importància de Catalunya i dels països de llengua catalana en el context europeu, des dels orígens fins als nostres dies, i siguin conscients dels reptes que tenim plantejats. Així mateix, per tal que parin esment que l’Església — que som tots els cristians — és un àmbit obert i disposat a escoltar tothom, també a ells».

Consulta el temari

El temari es dividirà entre el coneixement de Catalunya i l’Espiritualitat que aniran intercalant les lliçons. Els interessats es podran inscriure a través d’aquest enllaç.

Coneixement de Catalunya Espiritualitat
1a sessió: 13 d’octubre del 2021

Moments crucials de la història de Catalunya

per Joan Amorós (Fundació Occitano-Catalana)

2a sessió: 20 d’octubre del 2021

Les grans preguntes de l’home

per Josep Oton (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)

3a sessió: 27 d’octubre del 2021

Catalunya després de la Guerra de Successió: l’exili

per Agustí Alcoberro (Universitat de Barcelona)

4a sessió: 3 de novembre del 2021

La religió com a resposta: les religions

per Josep Oton (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)

5a sessió: 10 de novembre del 2021

Catalunya després de la Guerra de Successió: la repressió

per Àngel Casals (Universitat de Barcelona)

6a sessió: 17 de novembre del 2021

Una historia que ve de lluny: la història de la salvació

per Jordi Cervera i Valls (Facultat de Teologia de Catalunya)

7a sessió: 24 de novembre del 2021

La renaixença econòmica, cultural i política

per Jordi Casassas (Institut d’Estudis Catalans)

8a sessió: 1r de desembre del 2021

El llarg camí d’un poble: l’Antic Testament

per Claustre Soler (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona)

9a sessió: 15 de desembre del 2021

L’economia catalana: entre l’impuls i la fiscalitat

Per Albert Carreras (Universitat Pompeu Fabra)

10a sessió: 22 de desembre del 2021

Jesús de Natzaret. Historicitat i història

per Màxim Muñoz (Facultat de Teologia de Catalunya)

11a sessió: 12 de gener del 2021

La població catalana i la seva evolució

per Isabel Pujadas (Universitat de Barcelona)

12a sessió: 19 de gener del 2022

Jesús de Natzaret: el Missatge

per Josep Casellas (Facultat de Teologia de Catalunya)

13a sessió: 26 de gener del 2022La literatura catalana: passat, present i futur

per Josep Murgades (Universitat de Barcelona)

14a sessió: 2 de febrer del 2022

Jesús de Natzaret. Mort. Resurrecció. Església

per Màxim Muñoz (Facultat de Teologia de Catalunya)

15a sessió: 9 de febrer del 2022

La llengua catalana: passat, present i futur

per Carme Junyent (Universitat de Barcelona)

16a sessió: 16 de febrer del 2022

L’Església: una llarga i variada història

per Jaume Fontbona (Facultat de Teologia de Catalunya)

17a sessió: 23 de febrer del 2022

La cultura popular i associacionisme

per Salvador Palomar (Centre de Recerca i Difusió del Patrimoni i la Memòria Històrica Carrutxa)

18a sessió: 2 de març del 2022

Les esglésies (ecumenisme)

Per P. Jesús Sans, ocd
(Fundador del Grup del Carmel Ecumènic i Interreligiós de Badalona) Ponent per confirmar

19a sessió: 9 de març del 2022

La República catalana

per Carles Puigdemont (diputat europeu, 130è president de la Generalitat de Catalunya)

20a sessió: 16 de març del 2022

L’Església a/i Catalunya. Història

per Antoni Pladevall (Institut d’Estudis Catalans)

21a sessió: 23 de març del 2022

La voluntat europeista i la projecció exterior de Catalunya

per Ramon Tremosa (Universitat de Barcelona)

22a sessió: 30 de març del 2022

L’Església i Catalunya. Art cristià d’època medieval

per Albert Velasco (Universitat de Lleida)

23a sessió: 6 d’abril del 2022

Catalunya, els Països Catalans i Occitània

per Joan Becat (Institut d’Estudis Catalans)

24a sessió: 20 d’abril del 2022

L’Església i franquisme

per Miquel Barbarà (Professor Emèrit de L’institut Superior de Ciències Religioses de Tarragona)

25a sessió: 27 d’abril del 2022

Les aportacions catalanes universals

Per Joan Amorós, Jaume Comellas, Ramon Mir, Francesc Roca i Armand Sanmamed (Fundació Occitano-Catalana)

26a sessió: 4 de maig del 2022

L’Església a Catalunya avui

per Cinto Busquet (prevere)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)