El bisbe Agustí Cortés presideix, excepcionalment, la celebració de la princesa de Barcelona: «No podem tractar amb la Mare de Déu, sense trobar-hi la dona lliure, que allibera»
G. Simón
Aquest 2021 es compleixen els 150 anys de la instauració de la festa de la Mare de Déu de la Mercè com a festa patronal de la ciutat. Després de ser proclamada el 1868 patrona de Barcelona, el 1871 l’Ajuntament de la ciutat celebrava per primer cop les seves festes. Des de llavors la devoció per la Mercè ha format part de la identitat de la ciutat. Per això, un any més la basílica de la Mercè s’ha vestit de gala per celebrar un especial aniversari per a la princesa de Barcelona.
Autoritats eclesials, de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Exèrcit s’han aplegat a la basílica per celebrar el dia de la Mare de Déu de la Mercè en un acte que excepcionalment ha presidit el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés i han concelebrat l’administrador diocesà de Terrassa Mons. Salvador Cristau i els tres bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova.
El bisbe Cortés ha recordat com va començar aquest patronatge de la Mare de Déu de la Mercè, en la seva homilia. «Quan l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1868, fent-se ressò d’aquesta tradició, va demanar la declaració de la M. D. de la Mercè com a patrona, manifestava que aquesta devoció, i el que ella significava, formava part de la identitat de la ciutat. Com sabem, tot va començar en aquella experiència extraordinària que va viure Sant Pere Nolasc l’any 1203. Profundament colpit per la visió dels captius, el seu estat i el seu futur, s’havia compromès radicalment en la tasca de redimir-los» ha explicat Cortés.
Aquesta festa de la Mare de Déu de la Mercè ha arribat als nostres dies amb «molts fruits d’aquesta experiència original» explica el bisbe de Sant Feliu de Llobregat: «l’Orde Mercedària amb el seu carisma, la seva gran obra, aquesta basílica… i, sobretot, la Mare de Déu sota el títol de la Mercè, que venerem i festegem com a patrona. Tenim, doncs, els fruits, que són com signes; però el que ens preguntem és si roman en nosaltres aquell esperit profund que era el seu fonament. Pere Nolasc, lliurat al servei de la redempció dels captius, mirava a Maria. Nosaltres mirem també avui a Maria i pot ser que ella ens porti a servir a l’alliberament dels captius. El secret segueix sent el vincle entre la Mare de Déu i la llibertat. Aquesta és la clau que ens fa entendre la festa d’avui, tot mirant la realitat de la nostra ciutat i el nostre entorn social i eclesial» ha afirmat Cortés durant l’homilia.
Amb la mascareta com a fidel amiga, el temple de la princesa de Barcelona i la plaça que l’acull s’han omplert per celebrar el dia de la seva patrona. «Avui la ciutadania, com ara la de Barcelona, és evidentment plural. Esdevé constituïda sobre la base del respecte i promoció dels drets humans (els drets del ciutadà proclamats des de la Il·lustració) i el sentit de pertinença, la identificació amb valors, història, tradicions i cultura comuna -ha prosseguit el bisbe-. No podem tractar amb la Mare de Déu, sense trobar-hi la dona lliure, que allibera. La dona, esposa i mare, que ha rebut el gran do de la llibertat dels redimits i que alhora coopera en l’alliberament de la humanitat. El que voldríem és, potser, que la Mare de Déu esdevingués un referent per a tots, però segons el que ella fou des de sempre: aquella dona que inspirava veritable llibertat; aquella que, havent acollit amor alliberador, es va lligar amb vincles d’amor per servir als captius de la humanitat».
El bisbe Cortés ha finalitzat la seva homilia tot dient: «La nostra celebració ens omple de goig, perquè ens ajuda a retrobar-nos amb la ciutat, gaudir dels seus valors i la seva bellesa, mirar-nos alhora com a persones lliures… i, potser, recordant que la veritable llibertat acaba vinculant-nos per amor».
En acabar la Missa Pontifical els bisbes acompanyats de les autoritats civils s’han adreçat a l’exterior de la basílica on han pogut gaudir del solemne ball de l’àliga i dels gegants, acompanyats per castellers que han posat la cirereta del pastís a una celebració on el poble barceloní ha demanat la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè per tenir cura de la ciutat davant la gran incertesa que viu el món.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
