150 anys de les festes de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona

El bisbe Agustí Cortés presideix, excepcionalment, la celebració de la princesa de Barcelona: «No podem tractar amb la Mare de Déu, sense trobar-hi la dona lliure, que allibera»

24 Set, 2021
Església de Barcelona

G. Simón

Aquest 2021 es compleixen els 150 anys de la instauració de la festa de la Mare de Déu de la Mercè com a festa patronal de la ciutat. Després de ser proclamada el 1868 patrona de Barcelona, el 1871 l’Ajuntament de la ciutat celebrava per primer cop les seves festes. Des de llavors la devoció per la Mercè ha format part de la identitat de la ciutat. Per això, un any més la basílica de la Mercè s’ha vestit de gala per celebrar un especial aniversari per a la princesa de Barcelona.

Autoritats eclesials, de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Exèrcit s’han aplegat a la basílica per celebrar el dia de la Mare de Déu de la Mercè en un acte que excepcionalment ha presidit el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés i han concelebrat l’administrador diocesà de Terrassa Mons. Salvador Cristau i els tres bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova.

El bisbe Agustí Cortés ha presidit la  Missa Pontifical de la Mare de Déu de la Mercè

El bisbe Cortés ha recordat com va començar aquest patronatge de la Mare de Déu de la Mercè, en la seva homilia. «Quan l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1868, fent-se ressò d’aquesta tradició, va demanar la declaració de la M. D. de la Mercè com a patrona, manifestava que aquesta devoció, i el que ella significava, formava part de la identitat de la ciutat. Com sabem, tot va començar en aquella experiència extraordinària que va viure Sant Pere Nolasc l’any 1203. Profundament colpit per la visió dels captius, el seu estat i el seu futur, s’havia compromès radicalment en la tasca de redimir-los» ha explicat Cortés.

Aquesta festa de la Mare de Déu de la Mercè ha arribat als nostres dies amb «molts fruits d’aquesta experiència original» explica el bisbe de Sant Feliu de Llobregat: «l’Orde Mercedària amb el seu carisma, la seva gran obra, aquesta basílica… i, sobretot, la Mare de Déu sota el títol de la Mercè, que venerem i festegem com a patrona. Tenim, doncs, els fruits, que són com signes; però el que ens preguntem és si roman en nosaltres aquell esperit profund que era el seu fonament. Pere Nolasc, lliurat al servei de la redempció dels captius, mirava a Maria. Nosaltres mirem també avui a Maria i pot ser que ella ens porti a servir a l’alliberament dels captius. El secret segueix sent el vincle entre la Mare de Déu i la llibertat. Aquesta és la clau que ens fa entendre la festa d’avui, tot mirant la realitat de la nostra ciutat i el nostre entorn social i eclesial» ha afirmat Cortés durant l’homilia.

La Mare de Déu, una dona «lliure, que allibera»

Amb la mascareta com a fidel amiga, el temple de la princesa de Barcelona i la plaça que l’acull s’han omplert per celebrar el dia de la seva patrona. «Avui la ciutadania, com ara la de Barcelona, és evidentment plural. Esdevé constituïda sobre la base del respecte i promoció dels drets humans (els drets del ciutadà proclamats des de la Il·lustració) i el sentit de pertinença, la identificació amb valors, història, tradicions i cultura comuna -ha prosseguit el bisbe-. No podem tractar amb la Mare de Déu, sense trobar-hi la dona lliure, que allibera. La dona, esposa i mare, que ha rebut el gran do de la llibertat dels redimits i que alhora coopera en l’alliberament de la humanitat. El que voldríem és, potser, que la Mare de Déu esdevingués un referent per a tots, però segons el que ella fou des de sempre: aquella dona que inspirava veritable llibertat; aquella que, havent acollit amor alliberador, es va lligar amb vincles d’amor per servir als captius de la humanitat».

El bisbe Cortés ha finalitzat la seva homilia tot dient: «La nostra celebració ens omple de goig, perquè ens ajuda a retrobar-nos amb la ciutat, gaudir dels seus valors i la seva bellesa, mirar-nos alhora com a persones lliures… i, potser, recordant que la veritable llibertat acaba vinculant-nos per amor».

Unió de la festa popular i diocesana per celebrar els 150 anys de les festes patronals de Barcelona

En acabar la Missa Pontifical els bisbes acompanyats de les autoritats civils s’han adreçat a l’exterior de la basílica on han pogut gaudir del solemne ball de l’àliga i dels gegants, acompanyats per castellers que han posat la cirereta del pastís a una celebració on el poble barceloní ha demanat la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè per tenir cura de la ciutat davant la gran incertesa que viu el món.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)