Un somriure per a Moçambic

El missioner mercedari Juan Carlos Cabrera explica els projectes de millora que han dut a la localitat de Xai-Xai gràcies a l'ajut de Mans Unides

P. Juan Carlos Cabrera (mercedari)

El passat mes de febrer es va iniciar la Campanya de Mans Unides 2020, amb el lema: “Qui més pateix el maltractament del planeta no ets tu”. El missioner mercedari Juan Carlos Cabrera va venir expressament des de Moçambic per explicar el projecte que realitza amb l’ONG de l’Església catòlica. 

El Juan Carlos treballa amb les missions de l’Ordre de la Mercè. Durant nou anys va estar a Guatemala, sis a Panamà i aquests darrers deu anys a Moçambic. La seva tasca ha estat sobretot acompanyar i ajudar a la població de la zona on ha estat enviat i sobretot participar amb projectes social que empoderin la població.

El missioner ens explica com és la seva experiència a Moçambic, on conviu amb els habitants del Barri 2019, una població ubicada al sud del país, a la zona de Xai Xai, on ha pogut constatar la dependència de la població respecte a el medi ambient.

L’aigua de la vida

“Tenim deu comunitats a l’àrea rural que depenen del camp i si no plou no mengen”, explica el Juan Carlos. “Per tant, s’evidencia que qui més pateix els problemes i el deteriorament del medi ambient són aquells que viuen a l’hemisferi sud”. De fet, quan el Juan Carlos va arribar, la població acabava de ser traslladada a causa d’una onada d’inundacions que hi havia hagut. En aquesta zona, el gran problema va ser que no hi arribava l’aigua.

Les dones i les nenes havien de recórrer fins a 25 km a peu per trobar aigua. Per això, el Juan Carlos i els germans mercedaris es van posar en contacte amb Mans Unides per construir un pou. Segons explica el mercedari, es va perforar un pou d’aigua potable que, mitjançant la construcció d’una torre amb dos dipòsits i la instal·lació d’una bomba, canalitza l’aigua fins fonts pròximes a les cases.

“Gràcies al pou 180 famílies es van veure beneficiades. La higiene i l’accessibilitat a l’aigua va millorar, així com les condicions de vida”, afegeix.

Acollint els més petits

Tot i no haver d’anar a les fonts, les mares s’aixequen aviat per anar a treballar als conreus i al mercat a vendre. Aquesta situació deixa els nens a càrrec dels seus germans. D’aquí en va sorgir la iniciativa de crear un lloc, on poder acollir aquests infants. Aquest espai, que avui dia s’encarrega d’alfabetitzar els nens, a més de les dones, va dur-se a terme gràcies a la col·laboració de Mans Unides, que va aportar diners per a la construcció del menjador i dels banys.

“Acollim nens d’entre tres a cinc anys. Arriben a les set del matí i parlen amb nosaltres portuguès perquè aprenguin la llengua i vam muntar un menjador on donem menjar a gairebé 300 nens”.

Proper projecte: una llar per als joves

El proper projecte serà la creació d’una casa d’acollida per a nens i nenes. “A causa de la SIDA hi ha molts nens orfes, que es queden al carrer”, explica el germà mercedari. Segons explica, la llar vol ser un mètode de “prevenció” per tal d’assegurar el futur dels joves. “Ja tenim nois de 16- 17 anys. Des que estan amb nosaltres han començat a estudiar i han modificat cent per cent la seva conducta”.

A poc a poc, l’ajut que arriba de Mans Unides es converteix en una acció que pot canviar o pal·liar els desastres causats, i fins i tot, aconseguir un somriure.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...