El cardenal Omella, nou president de la Conferència Episcopal Espanyola
El cardenal Omella, nou president de la Conferència Episcopal Espanyola
L’assemblea plenària d’aquest organisme, que aplega els 87 bisbes electors de l’Estat espanyol, ha votat a l'arquebisbe de Barcelona com a president
03 Març, 2020
Església de Barcelona
El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha estat escollit aquest dimarts president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Dins la renovació de càrrecs de la CEE, el cardenal Joan Josep Omella ha estat elegit president d’aquest organisme per dues terceres parts dels vots, fet que evidència un gran consens.
Amb 87 vots emesos (4 cardenals, 12 arquebisbes, 48 bisbes, 18 bisbes auxiliars i 5 administradors apostòlics), els resultats han estat els següents: Joan Josep Omella, 55 vots; Jesús Sanz Montes, 29 vots; i Carlos Osoro, Ginés García Beltrán i Mario Iceta, 1 vot cadascú.
Els mitjans de comunicació han remarcat, sobretot, que el nou president és un home de la màxima confiança del papa Francesc i també un home de diàleg. “Quan hi ha voluntat de caminar junts, podem aconseguir-ho; quan volem enfrontar-nos, això sempre produeix ferides i dolor. La CEE hi és per col·laborar amb totes les institucions, també amb les de l’Estat”, ha dit el cardenal Omella després de la seva elecció. L’arquebisbe de Barcelona és el primer bisbe de Catalunya que és elegit president de la CEE.
La renovació de càrrecs de la CEE es fa conforme als nous estatuts i la nova estructura avalada per la Santa Seu. El nou model pretén augmentar l’agilitat reduint el nombre de comissions de 14 a 10 i millorar la col·laboració entre els organismes. Els càrrecs, que fins ara eren per tres anys, passen a ser de quatre.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less