La nova degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, Montserrat Esquerda, es proposa formar professionals que treballin «per una salut més humana, equitativa i solidària; que tinguin consciència social i sentit del servei». «I que entenguin que la cura no és només tècnica, sinó també relació i presència; que siguin professionals capaços d’induir salut i esperança també amb petits gestos», afirma la Dra. Esquerda.
Quins objectius et marques com a degana?
El gran repte és continuar construint una facultat on el coneixement científic i el
creixement humà vagin de la mà, i poder transmetre un model d’atenció integral i compassiva a les noves generacions. Volem professionals amb alta competència tècnica (high tech), però també amb una profunda sensibilitat humana (high touch), compromesos amb la societat i sensibles al patiment aliè.
Què consideres clau que els alumnes assimilin a nivell humà?
Desitjo que entenguin que cuidar no és només fer, sinó també ser: escoltar, acollir i ser-hi. La compassió, entesa com compromís profund amb l’altre, ha de ser central. Volem que aprenguin a acompanyar en moments biogràfics, no només biològics, i que no tinguin por de paraules com “empatia” o “espiritualitat”, ni tinguin por de comprometre’s amb la justícia i la fragilitat.
Per què el professional de la salut cristià ha d’entendre que cal tenir cura dels altres, especialment dels vulnerables?
Tenir cura és, per al cristià, una forma de servei i una expressió de l’amor evangèlic. En un món que valora tant l’autonomia, cal recuperar la centralitat del vincle i la dependència mútua. Paul Claudel recordava que “Jesús no ha vingut a suprimir el patiment, ni tan sols ha vingut a explicar-lo, sinó que ha vingut a omplir-lo de la seva amorosa presència”. Molts cops, els professionals poden ser reflex d’aquesta presència en el patiment.
Òscar Bardají i Martín