L’Arxidiòcesi de Barcelona acomiada el papa Francesc amb una missa funeral a la Catedral de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

La Catedral de Barcelona va acollir aquest dilluns 28 d’abril la missa funeral per l’etern repòs de l’ànima del papa Francesc. En absència de l’arquebisbe, Cardenal Joan Josep Omella, que es troba al Vaticà, va presidir la celebració el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, acompanyat del també bisbe auxiliar Mons. David Abadías, que va pronunciar l’homilia.

Al presbiteri destacaven concelebrant el Capítol de la Catedral, els vicaris episcopals, delegats diocesans, preveres i diaques, així com vint-i-cinc seminaristes que van seguir la missa des del cor.

Centenars persones van omplir la nau central per pregar i donar gràcies pel seu pontificat. Entre aquestes, hi havia diverses autoritats civils, com el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, i el delegat del Govern espanyol, Carlos Prieto, entre d’altres.

Un Papa alegre, senzill i misericordiós

«El papa Francesc va escollir el nom del Sant d’Assís, Francesco, un sant conegut per la seva alegria, senzillesa, autenticitat i abandonament en la providència amorosa de Déu». Així ho va dir Mons. Abadías a l’inici de l’homilia, al llarg de la qual va remarcar les tres grans virtuts del pontificat de Francesc: l’alegria, la senzillesa i la misericòrdia.

Quant a l’alegria, Mons. Abadías va citar la primera exhortació apostòlica del Papa, Evangelii gaudium, recordant-ne les paraules inicials: «La joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús». «Aquesta alegria —deia el bisbe— no es compra al mercat, sinó que és un do de l’Esperit, i per això el papa insistia: “Un cristià que no està alegre en el cor, no és un bon cristià”».

Pel que fa a la seva proximitat i senzillesa, va evocar la coneguda expressió del Papa sobre “tenir olor d’ovella”, una crida als preveres a estar a prop del seu poble. «El papa Francesc ens ha mostrat la grandesa d’un sacerdoci que adora el Misteri del Sagrat i que, a la vegada, descobreix el sagrat que hi ha en el misteri de cada persona», va dir.

Com a tercer punt, el bisbe David va posar l’accent en la misericòrdia del Papa, expressada en la seva atenció constant als més vulnerables, ja des d’un inici amb el seu lema episcopal Miserando atque eligendo —“i mirant-lo amb misericòrdia l’escollí”—, així com amb la proclamació, el 2015, de l’Any Jubilar de la Misericòrdia.

Com a signes d’aquesta misericòrdia, el bisbe va recordar els viatges del Papa a llocs de frontera i conflicte, com Lampedusa, Iraq o la República Centreafricana, i va remarcar com «no li va tremolar el pols ni la veu davant de ningú, i menys encara quan es tractava de denunciar les injustícies i violències que pateixen els més febles».

La veu profètica de l’Església

Ja a les acaballes de l’homilia, Mons. Abadías va expressar que «el papa Francesc ha estat la veu profètica d’una Església que viu les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps». Una Església que el Papa volia que fos per a «todos, todos, todos», va dir el bisbe David, recordant aquella crida incansable durant la JMJ a Lisboa.

Mons. Abadías va concloure posant al centre la sinodalitat, a la qual ens va convocar el Papa Francesc, i destacant que «ell ha acompanyat l’Església pel camí de la sinodalitat, mostrant-nos horitzons antics i alhora nous, per poder respondre als reptes i esperances del nostre temps».

Al final de la celebració, el bisbe Mons. Javier Vilanova va fer una crida a tots els assistents a seguir el llegat del Papa, sent «peregrins d’esperança», tal com ell mateix ens va demanar amb la proclamació d’aquest Any Jubilar dedicat a l’Esperança.