«Cuidar no és només fer, sinó també escoltar, acollir i ser-hi»

Entrevista a Montserrat Esquerda, la nova degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL

30 Abr, 2025
Església de Barcelona

La nova degana de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, Montserrat Esquerda, es proposa formar professionals que treballin «per una salut més humana, equitativa i solidària; que tinguin consciència social i sentit del servei». «I que entenguin que la cura no és només tècnica, sinó també relació i presència; que siguin professionals capaços d’induir salut i esperança també amb petits gestos», afirma la Dra. Esquerda.

Quins objectius et marques com a degana?

El gran repte és continuar construint una facultat on el coneixement científic i el

creixement humà vagin de la mà, i poder transmetre un model d’atenció integral i compassiva a les noves generacions. Volem professionals amb alta competència tècnica (high tech), però també amb una profunda sensibilitat humana (high touch), compromesos amb la societat i sensibles al patiment aliè.

Què consideres clau que els alumnes assimilin a nivell humà?

Desitjo que entenguin que cuidar no és només fer, sinó també ser: escoltar, acollir i ser-hi. La compassió, entesa com compromís profund amb l’altre, ha de ser central. Volem que aprenguin a acompanyar en moments biogràfics, no només biològics, i que no tinguin por de paraules com “empatia” o “espiritualitat”, ni tinguin por de comprometre’s amb la justícia i la fragilitat.

Per què el professional de la salut cristià ha d’entendre que cal tenir cura dels altres, especialment dels vulnerables?

Tenir cura és, per al cristià, una forma de servei i una expressió de l’amor evangèlic. En un món que valora tant l’autonomia, cal recuperar la centralitat del vincle i la dependència mútua. Paul Claudel recordava que “Jesús no ha vingut a suprimir el patiment, ni tan sols ha vingut a explicar-lo, sinó que ha vingut a omplir-lo de la seva amorosa presència”. Molts cops, els professionals poden ser reflex d’aquesta presència en el patiment.

Òscar Bardají i Martín

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)