Comprendre el funcionament de la comunicació en context de patiment

Els Secretariats diocesans de Pastoral de la Salut i de Tanatoris organitzen una formació conjunta per perfeccionar la comunicació assertiva

El curs Com comunicar-nos en context de patiment ha estat impartit pel Dr. Joan Carles Trallero. És metge i cirugià, especialitzat en cures pal·liatives, així com també autor de diversos llibres sobre el final de vida i president de la Fundació Paliaclinic. La formació ha estat presentada per Alfons Sagalés, director del Secretariat diocesà de Tanatoris i Carmen Benito, directora del Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut.

Una trentena de participants han realitzat la formació -entre els quals hi ha laics, capellans i diaques- i s’ha dut a terme a finals d’octubre i principis de novembre, en el Seminari Conciliar de Barcelona.

Plantejament del curs

L’activitat es va programar amb una doble funció, formativa en primera instància, però també amb la intenció que, en reunir els dos Secretariats diocesans, fos una oportunitat per establir una coneixença entre els equips de treball respectius. Entre els participants hi ha persones que treballen en tanatoris, també en l’àmbit hospitalari o bé en el Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia (SADiM). Tots integrants de l’Església Arxidiocesana de Barcelona.

El curs ha estat estructurat en quatre sessions, que segueixen una progressió de continguts. S’ha treballat temes com la comunicació conscient i inconscient; el llenguatge verbal i no verbal; les actituds necessàries per comunicar-se; efectes i l’impacte de la comunicació; i la comunicació en situacions de dificultat, entre d’altres.

La dinàmica de les sessions conté una part d’exposició teòrica de continguts amb espais participatius de diàleg i en finalitzar es deixa una estona per intercanviar impressions i reflexionar.

Entre els principals objectius del curs podem destacar aprofundir en la comunicació interpersonal; revisar i millorar les actituds quan comuniquem i ser conscients de l’impacte que té la nostra manera de comunicar-nos sobre la persona en situació de vulnerabilitat i del poder terapèutic que pot tenir.

La comunicació com a eina essencial en una relació d’ajuda

El fet de procedir d’àmbits de treball diferents ha permès als participants contrastar situacions relacionades amb el patiment i la comunicació. Les diferents perspectives del patiment, en funció de si és una vivència en l’àmbit hospitalari, en tanatoris o altres espais, ha contribuït també a enriquir l’intercanvi d’experiències.

Però més enllà de l’entorn, també cal destacar la importància de la intenció quan ens comuniquem en aquest context (en el dol i la malaltia). Segons Joan Carles Trallero: “la manera com ens comuniquem és determinant per la vivència que té l’altre del que està passant. (…) Ens cal conèixer quina és la nostra posició i actitud davant les situacions de patiment. Què pensem del sofriment? Com ens hi relacionem?” I afegeix “la bona comunicació per sí sola és de gran ajuda per alleujar el patiment i trencar la soledat”.

Per poder ajudar ens hem de fixar en les veritables necessitats de la persona vulnerable i respectar-ne el ritme. Saber estar des de la presència, sense voler resoldre o tenir respostes. La presència incondicional és transformadora.

El silenci és un instrument comunicatiu, però requereix una relació de confiança. I les nostres accions també comuniquen, així com també la mirada, les expressions i la gestualitat.

Respecte l’efectivitat de la comunicació en un context de sofriment, és necessari l’aprenentatge de les eines i llur entrenament conscient, per després exercir-la a la pràctica de manera integrada (inconscient i natural).

Balanç del curs i propostes per a futures formacions

La valoració del curs ha estat molt favorable, els participants han posat en relleu l’aprenentatge de pautes que permeten saber com actuar en determinades situacions. La motivació per a reflexionar (a posteriori) sobre el tema i la intenció de realitzar un treball personal per aplicar-ho en la pràctica. També s’ha destacat que la formació ha possibilitat conèixer les persones que treballen en el mateix camp (des de diferents àmbits).

En preguntar sobre possibles temes a treballar en un futur, entre d’altres han sorgit els següents: Com gestionar el contacte persistent amb el patiment; L’acompanyament en el final de vida; Repercussions de la malaltia/accident en adolescents o joventut; Sofriment i espiritualitat; Acompanyament en el dol de persones que no poden expressar-ho lliurement en societat (situacions atípiques).

Anna de Quadras Roca, SADiM