Comentari de cinema espiritual per a Diumenge de Rams: «Nomadland»

Aquesta setmana, prèvia a la Setmana Santa, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez, proposa una pel·lícula amb un missatge acord amb Diumenge de Rams. Concretament, segons el crític, transmet com  «el sofriment pot obrir un camí cap a l’esperança». Es tracta de Nomadland, estrenada recentment als cinemes i nominada al Festival dels Globus d’Or i dels Oscar. 

El relat es basa en la novel·la homònima escrita per l’americana Jessica Bruder, que la directora cinematogràfica Chloé Zhao ha portat a la gran pantalla amb èxit. L’actriu protagonista, reconeguda per la seva carrera en el món del cinema, és Frances McDormand. L’actriu americana ha estat guardonada amb molts premis en diverses edicions de festivals de cine i, de fet, el cinema espiritual ja la va destacar en Tres anuncios en las afueras. 

Sinopsi

Una dona, després de perdre el marit i la feina en plena recessió de la crisi econòmica del 2008, inicia un viatge. Serà un recorregut cap a l’Oest americà, al llarg del qual viurà com una nòmada en la seva caravana. Després del col·lapse econòmic que afecta també la seva zona rural de Nevada, Fern, puja a la seva camioneta i es posa camí cap a una vida fora de la societat convencional. És a dir, comença una aventura com a nòmada moderna.

Existència i superació dels descartats

El mitjà The Hollywood Reporter exposa com la pel·lícula aconsegueix transmetre «un retrat únic sobre l’existència dels marginats». En aquesta línia, Mn. Sánchez insisteix també en com, a través de la trama, la protagonista va coincidint amb diversos personatges tots ells víctimes d’aquesta «societat que descarta». «Són exemples de superació, que cada dia tot i la situació s’aixequen i es llancen al camí per trobar la felicitat», afirma el crític. 

Així, la pel·lícula subratlla la «resistència de l’ésser humà, una flama que ningú ni cap situació pot apagar del tot». Precisament, la protagonista, segons indica el crític de cinema espiritual, «és la icona de la transcendència que col·loca l’espectador en un camí que indica la transcendència, des de la pobresa cap a l’esperança».

En conclusió, tal com afirma la revista Fotogrames, «Zhao i Frances McDormand, al cim del seu art, construeixen un retrat ficcional carregat sentit i sensibilitat. (…) retrata una vida nòmada però no és una pel·lícula nòmada (…) mai perd el nord».