Comentari de cinema espiritual per a Diumenge de Rams: «Nomadland»

Pel·lícula nominada als Oscar sobre els descartats i com «el sofriment pot obrir un camí cap a l'esperança»

26 Març, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana, prèvia a la Setmana Santa, el crític de cinema espiritual Mn. Peio Sánchez, proposa una pel·lícula amb un missatge acord amb Diumenge de Rams. Concretament, segons el crític, transmet com  «el sofriment pot obrir un camí cap a l’esperança». Es tracta de Nomadland, estrenada recentment als cinemes i nominada al Festival dels Globus d’Or i dels Oscar. 

El relat es basa en la novel·la homònima escrita per l’americana Jessica Bruder, que la directora cinematogràfica Chloé Zhao ha portat a la gran pantalla amb èxit. L’actriu protagonista, reconeguda per la seva carrera en el món del cinema, és Frances McDormand. L’actriu americana ha estat guardonada amb molts premis en diverses edicions de festivals de cine i, de fet, el cinema espiritual ja la va destacar en Tres anuncios en las afueras

Sinopsi

Una dona, després de perdre el marit i la feina en plena recessió de la crisi econòmica del 2008, inicia un viatge. Serà un recorregut cap a l’Oest americà, al llarg del qual viurà com una nòmada en la seva caravana. Després del col·lapse econòmic que afecta també la seva zona rural de Nevada, Fern, puja a la seva camioneta i es posa camí cap a una vida fora de la societat convencional. És a dir, comença una aventura com a nòmada moderna.

Existència i superació dels descartats

El mitjà The Hollywood Reporter exposa com la pel·lícula aconsegueix transmetre «un retrat únic sobre l’existència dels marginats». En aquesta línia, Mn. Sánchez insisteix també en com, a través de la trama, la protagonista va coincidint amb diversos personatges tots ells víctimes d’aquesta «societat que descarta». «Són exemples de superació, que cada dia tot i la situació s’aixequen i es llancen al camí per trobar la felicitat», afirma el crític. 

Així, la pel·lícula subratlla la «resistència de l’ésser humà, una flama que ningú ni cap situació pot apagar del tot». Precisament, la protagonista, segons indica el crític de cinema espiritual, «és la icona de la transcendència que col·loca l’espectador en un camí que indica la transcendència, des de la pobresa cap a l’esperança».

En conclusió, tal com afirma la revista Fotogrames, «Zhao i Frances McDormand, al cim del seu art, construeixen un retrat ficcional carregat sentit i sensibilitat. (…) retrata una vida nòmada però no és una pel·lícula nòmada (…) mai perd el nord».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.

(Mt 18,15-20)