Comentari de Cinema Espiritual: Ennio el Maestro

Aquesta setmana el Cinema Espiritual presenta Ennio, el maestro. És tracta d’una pel·lícula documental italiana dirigida pel cineasta Giussepe Tornatore (La mejor oferta, 2013) que fa un reconeixement a un dels compositors més reconeguts del segle XX, el qual ha deixat petjada amb la creació de les bandes sonores de diverses pel·lícules. De fet, Ennio Morricone ha estat dues vegades guanyador de l’Oscar i autor de més de cinc-centes partitures inoblidables.

Sinopsis

El documental presenta a Ennio Morricone, «el Mestre», mitjançant una llarga entrevista realitzada pel mateix director, Tornatore. Entre els testimonis parlen artistes i altres directors com Bernardo Bertolucci, Giuliano Montaldo, Marco Bellocchio, Dario Argento, els germans Taviani, també el compositor Hans Zimmer, entre d’altres. A partir del relat dels testimonis, el documental revela el costat menys conegut de Morricone, així com l’origen a la vida real d’algunes de les seves intuïcions musicals.

En el llargmetratge apareixen composicions de l’artista per a diferents gèneres del cinema com: l»spaghetti western’, amb cintes de Clint Eastwood, per a cintes de terror com ‘La cosa’ o per a la mítica ‘Cinema Paradiso’.

Ennio poètic i anecdòtic

El crític de cinema espiritual destaca com a través del testimoniatge la pel·lícula recrea aquesta icona que ha marcat tants anys del cinema. La crítica destaca també l’exemplar paper de Tornatore en la direcció, el qual aconsegueix donar al relat una elegància i solemnitat que juguen a la perfecció amb les composicions del mateix compositor. Aquest punt poètic apareix al costat del relat d’anècdotes i aspectes més íntims del protagonista, donant a l’espectador una experiència més engrescadora, accentuant així l’argument.