Comentari de Cinema Espiritual: Ennio el Maestro

Arriba als cinemes un documental sobre Ennio Morricone, un dels referents en la banda sonores del segle XX

20 Maig, 2022
Església de Barcelona

Aquesta setmana el Cinema Espiritual presenta Ennio, el maestro. És tracta d’una pel·lícula documental italiana dirigida pel cineasta Giussepe Tornatore (La mejor oferta, 2013) que fa un reconeixement a un dels compositors més reconeguts del segle XX, el qual ha deixat petjada amb la creació de les bandes sonores de diverses pel·lícules. De fet, Ennio Morricone ha estat dues vegades guanyador de l’Oscar i autor de més de cinc-centes partitures inoblidables.

Sinopsis

El documental presenta a Ennio Morricone, “el Mestre”, mitjançant una llarga entrevista realitzada pel mateix director, Tornatore. Entre els testimonis parlen artistes i altres directors com Bernardo Bertolucci, Giuliano Montaldo, Marco Bellocchio, Dario Argento, els germans Taviani, també el compositor Hans Zimmer, entre d’altres. A partir del relat dels testimonis, el documental revela el costat menys conegut de Morricone, així com l’origen a la vida real d’algunes de les seves intuïcions musicals.

En el llargmetratge apareixen composicions de l’artista per a diferents gèneres del cinema com: l”spaghetti western’, amb cintes de Clint Eastwood, per a cintes de terror com ‘La cosa’ o per a la mítica ‘Cinema Paradiso’.

Ennio poètic i anecdòtic

El crític de cinema espiritual destaca com a través del testimoniatge la pel·lícula recrea aquesta icona que ha marcat tants anys del cinema. La crítica destaca també l’exemplar paper de Tornatore en la direcció, el qual aconsegueix donar al relat una elegància i solemnitat que juguen a la perfecció amb les composicions del mateix compositor. Aquest punt poètic apareix al costat del relat d’anècdotes i aspectes més íntims del protagonista, donant a l’espectador una experiència més engrescadora, accentuant així l’argument. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)