Xavier Puigdollers, premi Emmanuel Mounier 2022

El president de la Comissió dels Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha estat guardonat per la seva trajectòria

20 Maig, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

L’Institut Emmanuel Mounier i la Facultat de Filosofia de Catalunya han lliurat el premi Emmanuel Mounier 2022 a l’advocat Xavier Puigdollers, per la seva trajectòria professional i personal en el sí de l’Església. L’acte ha tingut lloc a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona on van assistir els representants de les diferents entitats responsables. 

Presidint la taula destacava el president i vicepresident Institut Emmanuel Mounier Albert Llorca i Joan Lluís Pérez, respectivament. Assegut al seu costat, com a representant de la Facultat de Filosofia de Catalunya, Jaume Aymar i també hi era present el secretari de l’organització d’aquest acte de lliurament, Nicolau Saiz.

Reconeixement

Albert Llorca va obrir l’acte amb una salutació de benvinguda i va presentar el guardonat, Xavier Puigdollers, advocat de professió. Exerceix també com a coordinador de l’eix de Drets Humans de Justícia i Pau de Barcelona i destaca com a president de la Comissió dels Drets de les Persones amb Discapacitat del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Actualment, és també president de la Federació de Cristians de Catalunya i de l’Associació d’Amics i Devots de Sant Ramon Penyafort. 

Llorca, com a trajectòria, va destacar el seu paper en com a director general d’Afers Religiosos i en pa direcció del Col·legi d’Advocats de Catalunya. Es va fer menció especial al seu papercm a fundador i advocat de la Fundació Sant Ramon de Penyafort, que té com objectius la promoció del dret com a eina a disposició del bé de les persones i la protecció jurídica dels menors i de les persones en situació de risc.

Agraïment i suport

Xavier Puigdollers va rebre el guardó amb una agraïment molt sincer amb tots els presents per aquest reconeixement a tota una vida el qual rebia com una «honra». En les seves paraules, va destacar la importància del llegat de Mounier en el seu recorregut des de ben jove. «Mounier va parlar i defensar sempre el personalisme comunitari, és a dir la persona al servei de la societat i això per a mi ha estat sempre un actitud de vida. A partir del dret he pogut participar en la societat per al desenvolupament i pel bé de la persona».

Puigdollers va destacar com entre els presents hi havia molts dels companys que l’han acompanyat en el seu reconegut, molts desconeguts entre ells però units també per aquest bé social. També, a primera fila, la família, a qui va assegurar que igual que els companys, la família també havia estat partícip d’aquest suport a la societat en un altre marc però igual d’important, patint les seves absències i fent-li costat. 

L’acte va acabar amb la conferència de final de curs de l’Institu Emmanuel Mounier, a càrrec del vicepresident de l’institut Joan Lluís Pérez. La conferència es va desenvolupar al voltant del personalisme de Mounier.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)