Comentari de cinema espiritual: «Anton, su amigo y la revolución rusa»

Aquesta setmana el Cinema Espiritual comenta l’estrena als cinemes de Anton, su amigo y la revolución rusa. Es tracta de la darrera pel·lícula dirigida per Zaza Urushadze, director de l’èxit Mandarines, que va ser guardonada per diferents premis cinematogràfics. Ara, postmorte estrena aquesta nova producció a les sales de cinema.

El director ucraïnès va morir el desembre de 2019, deixant aquesta perla cinematogràfica pendent d’estrena. En aquest cas, torna a emocionar a partir d’una història inspirada en fets reals i presentada des de la relació de dos nens petits. Tot i les seves diferències es faran forts gràcies a la seva amistat. 

Sinopsis

Una vegada acabada la Primera Guerra Mundial i la revolta dels bolxevics la societat ucraïnesa travessa un període sociopolític amb tensions i inestable. Enmig d’aquest context, en una localitat petita i apartada viuen un nen cristià i un jueu. L’amistat entre ells dos aconsegueix sobreposar-se als prejudicis, l’odi i el pas del temps.

L’arma de la inocència

La crítica de cinema destaca com la pel·lícula fusiona la delicadesa i la cruesa dels fets, relatats amb una producció molt senzilla que s’adapta a la perfecció amb el relat de la innocència dels dos nens. Així, el tema més trascendental és el de la inocencia.

Així, el crític de cinema, Mn. Peio assegura que la bondat i la transparència en relació entre els dos nens contrasta amb els interessos dels adults. «Enmig dels conflictes polítics i les confrontacions per les diferències socials, reflota la força d’aquests d’aquests dos nens, que tot i religions diferents, demostren com l’amistat davant de totes les coses». En aquesta línia, des del mitjà abc refermen que «la bondat és capaç de propiciar els majors errors. És un dels ensenyaments que es porten els nens i l’espectador atent».