Mons. Vilanova: «Treballem perquè l’amor de la misericòrdia sigui el fonament d’una nova cultura»
El bisbe Javier exposa la segona predicació quaresmal a la llum de la carta apostólica del Papa , «Patris corde»
A la imatge, Mons. Javier Vilanova durant la seva predicació quaresmal amb l’umbraculum de fons, un objecte litúrgic que només es troba a les esglésies que tenen la consideració de basílica.
Aquest dijous, 4 de març, ha tingut lloc la segona predicació quaresmal a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. En la primera predicació va repassar el primer punt de la carta apostòlica del Papa Francesc, Patris corde , «Pare Estimat». Aquesta setmana, ha continuat aprofundint en el segon punt «Pare en la Tendresa», sobre «la tendresa de Déu, present també en la vida de Sant Josep». Ha reflexionat sobre el pecat al si de la persona i el perdó com alliberador i reflex de l’amor i la misericòrdia de Déu.
La família, la millor escola
El bisbe va exposar com «per a Jesús la millor escola per contemplar a la terra la tendresa de Déu era la seva família». Per això va convidar els presents a pregar pels «mil i un detalls d’amor i de tendresa que van poder viure Josep i Maria amb el seu Fill Jesús». Una tendresa fàcil d’imaginar, deia el bisbe, ja que, cada un la pot viure amb la pròpia família. «Entre nosaltres, quan som capaços de reflectir en la nostra vida l’amor de Déu que viu en els nostres cors», va dir el bisbe.
El Pecat, en la llunyania amb Déu
D’altra banda però, va destacar com tot i que «Déu ens ha creat per fer-nos partícips del seu amor, aquest es veu afectat pel pecat». Un pecat present quan ens allunyem de Déu. En aquest sentit, Mons. Vilanova exposava com «el mal ens encadena, ens deshumanitza perquè es rebuig de l’amor».
Va destacar com de vegades no som conscients d’aquest pecat. Així, exposava que «la prova del pecat es present en la pèrdua de la pau, l’alegria, la força per fer el bé, i sobretot, la pèrdua d’amor i d’esperança».
El perdó, la tendresa que ens allibera
Del pecat, el bisbe va passar a parlar del perdó, i amb aquest l’amor de Déu. Tal com va dir, «si fem un pas cap a Déu, si deixem que Déu faci un pas cap a la nostra vida, es llavors quan viurem inundats pel seu amor». «L’Esperit de Déu treu amb tendresa els nostres pecats i ens allibera d’ells».
«El Sagrament de la penitència és el veritable refugi dels pecadors, cosa que tots nosaltres som», va continuar el bisbe. Va assegurar que quan un participa de la penitència, «viu un moment d’humilitat, però participa de l’alegria per la conversió d’un pecador».
D’altra banda va destacar el «dolor» en veure aquells que «creuen que tot ho fan bé» i no s’alliberaren del mal dels seus cors. «Cal que un accepti les seves pobreses, és llavors quan un pot créixer i renéixer», va dir.
Com exemple de Santedat i d’aquest camí, va citar Santa Teresa: «Que les ànimes no es desanimin, abans em vaig cansar jo d’ofendre’l que el de perdonar-me». També, en paraules del Sant Pare va exposar com el confessar-nos ens porta a «passar de la misèria a la misericòrdia».
La tendresa de Déu es la seva Misericòrdia
Va destacar com Josep i Maria van ser mestres per a Jesús «gràcies als quals va veure l’Amor del Pare Etern». Centrant-se en el papa Francesc, va destacar que «el Pontificat del Santa Pare podem dir que es el Pontificat de la misericòrdia. El Papa ens ha dit paraules tant lluminoses com aquestes: “Tenim necessitat de contemplar la misericòrdia de Déu». Tal com va dir el bisbe Javier, «Déu sempre mira el cor de la persona i no les aparences. Sempre mira amb ulls misericordiosos. Mirades de misericòrdia i paraules de bondat que poden fer renéixer a una persona».
Mons Vilanova, va explicar com el Sant Pare li va dir abans de ser ordenat bisbe, “hem de treballar perquè el perdó, la misericòrdia de Déu arribi a tots els cors.” «Sentir això del sant Pare em confirmava l’elecció del meu lema episcopal “in aeternum misericòrdia eius” “Perdura eternament el seu amor” – deia el bisbe-. No hi ha res més gran que poder experimentar l’amor i el perdó de Déu. I per a un sacerdot no hi ha res més gran que ser instrument de Déu per fer arribar al cor d’un fill de Déu la seva misericòrdia».
Treballar per l’amor com a fonament
El bisbe Javier es va referir als sacerdots i seminaristes, als quals va animar a «prioritzar el sagrament de la misericòrdia». Així, va assegurar que «si els sacerdots alimentem cada dia la virtut de la humilitat, aquesta ens ajudarà a ser millors testimonis de la Misericòrdia de Déu rebuda».
Finalment, es va dirigir als fidels, als quals els va exhortar a «treballar perquè l’amor, que es demostra en la misericòrdia, sigui el fonament d’una nova cultura de la vida, de l’Església i de la societat».
