Comentari de cinema espiritual: «Anton, su amigo y la revolución rusa»

Un jueu i un cristià mostren la força de l'amistat i la innocència davant els interesos i desavinences sociopolítiques

05 Març, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana el Cinema Espiritual comenta l’estrena als cinemes de Anton, su amigo y la revolución rusa. Es tracta de la darrera pel·lícula dirigida per Zaza Urushadze, director de l’èxit Mandarines, que va ser guardonada per diferents premis cinematogràfics. Ara, postmorte estrena aquesta nova producció a les sales de cinema.

El director ucraïnès va morir el desembre de 2019, deixant aquesta perla cinematogràfica pendent d’estrena. En aquest cas, torna a emocionar a partir d’una història inspirada en fets reals i presentada des de la relació de dos nens petits. Tot i les seves diferències es faran forts gràcies a la seva amistat. 

Sinopsis

Una vegada acabada la Primera Guerra Mundial i la revolta dels bolxevics la societat ucraïnesa travessa un període sociopolític amb tensions i inestable. Enmig d’aquest context, en una localitat petita i apartada viuen un nen cristià i un jueu. L’amistat entre ells dos aconsegueix sobreposar-se als prejudicis, l’odi i el pas del temps.

L’arma de la inocència

La crítica de cinema destaca com la pel·lícula fusiona la delicadesa i la cruesa dels fets, relatats amb una producció molt senzilla que s’adapta a la perfecció amb el relat de la innocència dels dos nens. Així, el tema més trascendental és el de la inocencia.

Així, el crític de cinema, Mn. Peio assegura que la bondat i la transparència en relació entre els dos nens contrasta amb els interessos dels adults. «Enmig dels conflictes polítics i les confrontacions per les diferències socials, reflota la força d’aquests d’aquests dos nens, que tot i religions diferents, demostren com l’amistat davant de totes les coses». En aquesta línia, des del mitjà abc refermen que «la bondat és capaç de propiciar els majors errors. És un dels ensenyaments que es porten els nens i l’espectador atent».

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)