Comentari de cinema: «Descalç sobre la terra vermella»

Dins la Mostra de Cinema destaca el biòpic sobre el bisbe Casaldàliga, un clar exemple del que ha de ser l'Església dels i per als pobres

20 Nov, 2020
Església de Barcelona

Amb la Jornada Mundial dels Pobres recentment celebrada (15 novembre), el cinema espiritual posa en relleu la sèrie televisiva Descalç sobre la Terra Vermella. Un biòpic sobre el bisbe Casaldàliga, el qual va ser un clar exemple del que ha de ser l’Església dels i per als pobres. A  més a més, la serie és una de les pel·lícules disponibles a la plataforma de Filmin amb motiu d’aquesta XVIIa edició de la Mostra de Cinema Espiritual , ja en marxa fins al 31 de novembre. 

En total, són dos episodis on l’actor català Eduard Fernández encarna el bisbe Pere Casaldàliga, en aquesta mini-sèrie dirigida per Oriol Ferrer. Els fets que es narran són una adaptació de la novel·la homònima de Francesc Escribano.

Sinopsis

Història de la vida del bisbe de Sao Félix do Araguaia Pere Casaldàliga, un missioner espanyol conegut com el bisbe dels pobres o la veu dels indis, que va desenvolupar el seu treball al Brasil i que va haver-se d’enfrontar a la dictadura militar, als terratinents del lloc i, fins i tot, al Vaticà.

Església per als pobres

El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez explica com Descalç sobre la Terra Vermella fa un gran relat del recorregut de vida d’aquest bisbe al Brasil. Un gran referent d’Església, que va lluitar i treballar per aquesta «església enmig els indígenes i la seva pobresa». «Un model de vida molt reflectit en aquesta sèrie que ens transporta al Brasil enmig el seu abisme de desigualtat», afegeix.

D’altra banda, Mn. Sánchez comenta l’ambientació d’aquesta producció catalana, la qual tot i la distància amb el Brasil ha estat «molt aconseguida». A més a més, destaca també la posada en escena, gràcies a la qual «els personatges ens ajuden a entendre la vida d’aquest home incomparable».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)