Càritas Barcelona denúncia les «fronteres invisibles» que pateixen els migrants

L'entitat presenta un informe sobre els obstacles que troben els nouvinguts quan arriben per regulartizar la seva situació i poder accedir les necessitats bàsiques

Fotografies: Càritas Barcelona

Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat l’informe Fronteres in-visibles, que se centra a analitzar i estudiar la vulnerabilitat que pateixen les persones migrants que viuen a casa nostra. Persones que pateixen diverses barreres legals i administratives les quals les impossibiliten a arribar a una situació regular que els garanteixi els drets bàsics. 

En la presentació han intervingut el Director del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants de l’Arquebisbat de Barcelona​, Mn. Joan Cabot; la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona Miriam Feu; la cap del programa de migració de Càritas Diocesana de Barcelona, Elisabet Ureña; i Salvador Busquets, Director de Càritas Diocesana de Barcelona. 

La Covid-19 extrema la vulnerabilitat

La presentació d’aquest informe arriba en un moment marcat per la Covid-19, que ha eixamplat la bretxa social entre les persones migrants i les persones en situació regularitzada i les posa en una situació de major precarietat que abans. Així, l’entitat ha recalcat la dada abstreta del darrer informe FOESSA pre-covid, que indicava com l’exclusivitat social afectat tres vegades més les persones de nacionalitat extracomunitària que les de nacionalitat espanyola

Ara, la situació ha empitjorat, i tal com ha remarcat la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas, Míriam Feu, «les conseqüències socials i econòmiques de la COVID-19 han colpejat amb més  intensitat a les persones migrades, sobretot aquelles que viuen de l’economia informal». De fet, «els ingressos de les famílies ateses per  Càritas l’economia informal han caigut un 73%, i un 32% de les famílies migrades de nacionalitat  extracomunitària no perceben cap ingrés», ha indicat. 

Xarxa d’obstacles per regularitzar-se

La cap d’anàlisi social i incidència de Càritas ha explicat com quan arriben de fora els migrants han de superar «una xarxa d’obstacles llarga i desgastant, a la qual sovint hi han de fer front soles. Sense l’acompanyament de cap entitat i, de vegades, amb menors, que creixeran sense les mateixes oportunitats que els altres nens». Miriam feu ha esmentat aquests impediments. Trobar una feina, habitatge, homologar els estudis. També, ser atès pels serveis socials, empadronar-se o obrir un compte bancari, regularitzar la situació administrativa i la dels fills, entre d’altres.

  • Exclusió en diversos espais

L’informe s’ha fet a partir d’una anàlisi qualitativa, a partir de sis grups de discussió, on han participat 55 persones acompanyades per Càritas Barcelona. «Persones properes a nosaltres com veïns d’escala o persones que treballen per gent de la nostra família i que pateixen aquestes fronteres», explicava  Míriam Feu. Quant a xifres totals, ha dit que només hi ha estimacions, segons les quals des d’Espanya situen entre unes 400.000- 500.000 persones i a Catalunya al voltant 100.000.

Míriam Feu ha assegurat que, segons les xifres, un  23,1 % de les persones migrades pateixen pobresa severa davant un 6,5 % de les autòctones. Ha explicat que aquesta vulnerabilitat es tradueix en una exclusió generalitzada en diferents espais. Entre aquestes, l’exclusió residencial patida per 7 de cada 10 persones, les quals viuen dificultats per accedir a un lloguer, viure amb amuntegament o, fins i tot, de dormir al carrer. Exclusió laboral en que 2 de cada 5 persones es troba amb diversos impediments administratius i legals per regularitzar el seu contracte. Exclusió civico- política que implica un 66%, ja no només de persones que no poden votar pel padró sinó també de molts que «no hi participen perquè veuen que la seva situació està molt allunyada d’aquesta realitat». La salut i l’educació també es veuen afectades per aquesta situació d’exclusió. 

Mancances de l’administració

La cap de migració de Càritas Barcelona, Elisabet Ureña, ha explicat les mancances jurídiques actuals per acollir a les persones migrades. En aquesta línia ha denunciat els controls de fluxos migratoris al voltant del visat i el contracte de feina, a més d’una manca d’adequació de la norma a la mobilitat migratòria actual que obliga les persones a entrar de  manera irregular. 

Ureña ha apuntat algunes de les fronteres invisibles que es troben les persones  migrants, i un cop han passat a una situació més regulada,  «sempre estan patint el por a caure en la regularitat sobrevinguda, i tornar així a la casella de sortida». Ha fet especial esment amb els menors. «Mentre els infants són  menors d’edat, tenen els mateixos drets que els nens espanyols. Als 18 anys, si estan irregulars, han  de deixar els estudis», ha advertit.

D’altra banda, ha volgut posar el focus en la situació  dels menors no acompanyats. Així, ha indicat que no sempre són regularitzats per les entitats tutelars, i que  tot i això només tenen accés al permís de residència. Això els situa en un alt risc de patir una irregularitat sobrevinguda si no obtenen un contracte. Finalment, Ureña ha destacat la dificultat  per accedir al dret d’asil a Espanya indicant que a 31 d’octubre de 2020, només un 4,57%  de les persones sol·licitants han restat reconegudes amb l’estatus de refugiat i amb dret  a la protecció subsidiària.

Propostes per a l’administració

«Aquesta cursa d’obstacles afecta els migrants a molts nivells i es converteixen en fronteres invisibles que els porten a viure als marges de la societat i no els permet prestacions». Així ha denunciat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets la situació que pateixen aquestes persones. Com a reclam ha proposat diverses propostes  a les administracions públiques com a polítiques de xoc. 

Entre aquestes la millora en el sistema de cites a Comissaria per l’emissió de la TIE, la flexibilització en la concessió de les autoritzacions de  residència i treball, per facilitar l’accés al mercat laboral amb plenes garanties, facilitar l’empadronament municipal o que els serveis socials garanteixin l’atenció de les persones  migrades, especialment la d’aquelles que tenen una situació administrativa irregular, definint quines són les prestacions socials bàsiques.

L’Església per trencar les fronteres

Joan Cabot ha fet una crida a actuar segons el missatge tant recalcat pel papa Francesc basat en: acollir protegir, promoure i integrar. «Actituds que la societat occidental hauriem de fer nostres de cara a una societat solidària, superant les situacions que bloquegen l’accés de les persones a l’acollida». Joan Cabot ha destacat com l’acció de promoure implica tant els governs, com les persones. Integrar, i el fet d’integrar ha de ser des de dues direccions. «Església i comunitat ha de redreçar-se per fer lloc al nouvingut. Tots ens hem d’implicar en aquesta integració. Les fronteres no només trepitgen la dignitat sinó també molts somnis que volem que siguin possibles», ha dit

Cabot ha animat les comunitats cristianes a sumar-se en aquesta crida i a veure-ho com un repte. Per això, des de la Pastoral Social i des del moviment Caminem Junts en la Diversitat «es vol oferir un marc on ningú se senti estranger». «Un espai on tothom senti el caliu comunitari, per ser reconeguts en aquesta esglèsia intercultural», ha dit. 

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...