Com avançar cap a una igualtat efectiva dins l’Església?

«Els Dilluns dels Drets Humans» d’aquest mes de febrer ha plantejat de quina manera l’Església pot avançar cap a una igualtat efectiva. Les convidades a la taula per debatre van ser la teresiana, activista i impulsora d’iniciatives socials, Viqui Molins; i la teòloga, professora i membre de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teològica (ESWTR), Neus Forcano. D’altra banda, moderant les intervencions, hi havia Montse Santolino, periodista i responsable de comunicació de Lafede.cat.

«Fa gairebé un any el 8 de març va suposar un punt d’inflexió en la lluita feminista a casa nostra. Aquesta revolució que s’està donant a la societat està costant més que penetri també a l’Església«. Així va introduir Santolino el debat, que va demanar a les ponents la seva visió sobre com pot l’Església avançar en la igualtat entre dones i homes.

Referents en l’Església

La Gna. Viqui Molins, va introduir la seva intervenció destacant el Concili Vaticà II, convocat per Joan XXIII, el 1959. Concretament, va destacar la seva aportació en la teologia de l’alliberament, i com va obrir el debat del paper de la dona i dels pobres.

També, dins l’Església, va mencionar a Santa Teresa de Jesús, tot un referent per Molins. Tal com va dir, «una pionera del feminisme». Va donar una nova perspectiva a la dona dins l’Església, a través de la seva manera de fer. Sobretot, va destacar tres aspectes clau: el seu magisteri espiritual, la llibertat d’esperit i la seva ironia en clau de protesta contra l’estructura de l’Església i la posició obedient de la dona s’havia de desenvolupar.

Una estructura comunitària

La teresiana va entrar en l’organització estructural de l’Església. D’entrada, va plantejar com en les primeres comunitats cristianes, la dona tenia un reconeixement destacat fins al segle II, el qual ha quedat plasmat en els escrits. En total s’hi reconeixien quatre papers destacats, entre els quals destacaven «les benefactores» i «les vídues» en un lloc més apartat tot i que actiu. En segon lloc, «les missioneres», mobilitzadores de xarxes de fraternitat que donaven directrius a les comunitats i predicaven, i «les profetesses», erudites que podien dirigir assemblees.

Ara, en l’actualitat, Molins va reivindicar un lloc més igualitari per la dona. Va destacar que tot i haver guanyat molt, ara cal un canvi d’estructura eclesial. «Cal passar de la piramidal a una més comunitària –exposava la teresiana- en la qual es prioritzi a Jesús per sobre de tot». Una estructura on la dona tingui mes reconeixement, i on se l’escolti amb igualtat al diaca, sacerdot o bisbe.

Més enllà de l’esfera pública

Neus Forcano va insistir també amb donar veu a les dones, és a dir, amb el tema de la «paraula» i ser crítics. «Tot i que, el feminisme sembla trending topic no podem caure a la trampa de pensar que ja estem en igualtat«, va alertar. «Cal veure que és aparença i ser crítics«, va denunciar la filòloga.

En la línia de la veu pública, va destacar com encara està dominat per la masculinitat. Fins i tot, el mateix concepte d'»opinió pública», observant que «les dones en l’esfera publica encara estan bastant excloses». Així, va emfatitzar en com cal que les mateixes dones siguin protagonistes d’aquest canvi. És a dir, ser conscients de qui són i desenvolupant allò pel qual són «efectives». No només en sectors domèstics, educatius o de salut – com normalment s’ha reconegut a la dona- també, en el sector tecnològic, científic i polític. D’aquesta manera Forcano feia una crida a totes les dones: «ens volem vives tant físicament com en esperit. No volem ser ferides ni silenciades«.

Dins la visió de Jesús

Quant a l’Església, igual que Molins, Forcano va exposar com calia parar més atenció en l’acció de Jesús. Una postura que reconeixia la dóna per igual. Concretament, va destacar el capítol de la Samaritana. Una dona, que en comptes de triar l’aigua del pou de Jacob, el qual fa referència a una societat patriarcal, es determina per la de Jesús. Una societat, doncs, igualitària. «A les dones se les ha educat perquè estiguem pendents dels altres però hem de buscar la nostra llibertat pròpia igual que la Samaritana», va dir Forcano.

Vintena edició

Aquest cicle de xerrades sobre els drets humans compta ja amb una llarga trajectòria. Durant aquest curs arriba a la seva vintena edició. La iniciativa es va iniciar l’any 1998, en commemoració del 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de llavors, s’ha mantingut de forma ininterrompuda. Les sessions tenen lloc el primer dilluns de cada mes i l’objectiu és donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. Hi participen experts i persones o organitzacions que actuen en relació al tema que es tracta a cada sessió.

Les entitats organitzadores són Justícia i Pau, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, Mans Unides, Càritas Diocesana de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona – Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat.