Cinema espiritual: ‘Roma’

S'estrena la darrera pel·lícula d'Alfonso Cuarón figurant entre les possibles guardonades als Òscar 2019

06 Des, 2018

Montse Punsoda

Aquesta setmana s’estrena Roma del cineasta Alfonso Cuarón. Després de despuntar el 2013 amb la pel·lícula de Gravity, aquest cop el director torna a enlluernar. De fet, segons el crític Mn. Peio Sánchez serà una de les guardonades als Òscars 2019.

En aquest darrer film, Cuarón trenca amb l’espai i els astronautes. És a dir, s’aparta de Hollywood, per relatar a l’espectador una història propera i ubicada Mèxic. Tan propera com que es tracta de la seva mateixa vivència, basada en la relació que va tenir durant la infància amb la seva mainadera.

Sinopsis

La Cleo (Yalitza Aparicio) és una jove serventa indígena. Treballa en una família burgesa que viu a la Colònia Roma, ubicada al barri de classe mitjana de Ciutat de Mèxic. Ella i l’Adela es fan càrrec dels quatre fills del matrimoni adinerat. Mentre els amos fan i desfan amb discussions ella cada dia s’aixecarà i tirarà endavant els somnis dels menuts. Paral·lelament, la vida es veurà trasbalsada per esdeveniments Privats i Públics.

Retrat realista i biogràfic

Quant a la trama, Cuarón s’inspira en la seva pròpia infància. Així, ho fa a través d’un retrat realista i emotiu dels conflictes domèstics i les jerarquies socials durant l’agitació política de la dècada de 1970. En aquest sentit, el director aprofita el context social per mostrar el paper de la dona. En aquest cas, «una dona que es converteix en la figura de les dones resistents, en un moment complicat en la societat de Mèxic. És per això, que Cuarón relata amb tacte les grans diferències socials», destaca el crític de cinema espiritual.

D’altra banda, tal com destaca Mn. Sánchez, i gran part de la crítica cinematogràfica, la senzillesa, subtilesa i l’espectacular llenguatge visual i guionat del film situa Roma en els Òscars del 2019. A més a més, la trama aconsegueix captar l’espectador. «La capacitat de Cuarón per mostrar el temps i l’espai amb una profunditat inusitada», apunta Sánchez. “Una epopeia d’allò senzill i alhora – continua el crític de cinema- l’exaltació de la grandesa dels més petits”.