S'estrena la darrera pel·lícula d'Alfonso Cuarón figurant entre les possibles guardonades als Òscar 2019
06 Des, 2018
Montse Punsoda
Aquesta setmana s’estrena Roma del cineasta Alfonso Cuarón. Després de despuntar el 2013 amb la pel·lícula de Gravity, aquest cop el director torna a enlluernar. De fet, segons el crític Mn. Peio Sánchez serà una de les guardonades als Òscars 2019.
En aquest darrer film, Cuarón trenca amb l’espai i els astronautes. És a dir, s’aparta de Hollywood, per relatar a l’espectador una història propera i ubicada Mèxic. Tan propera com que es tracta de la seva mateixa vivència, basada en la relació que va tenir durant la infància amb la seva mainadera.
Sinopsis
La Cleo (Yalitza Aparicio) és una jove serventa indígena. Treballa en una família burgesa que viu a la Colònia Roma, ubicada al barri de classe mitjana de Ciutat de Mèxic. Ella i l’Adela es fan càrrec dels quatre fills del matrimoni adinerat. Mentre els amos fan i desfan amb discussions ella cada dia s’aixecarà i tirarà endavant els somnis dels menuts. Paral·lelament, la vida es veurà trasbalsada per esdeveniments Privats i Públics.
Retrat realista i biogràfic
Quant a la trama, Cuarón s’inspira en la seva pròpia infància. Així, ho fa a través d’un retrat realista i emotiu dels conflictes domèstics i les jerarquies socials durant l’agitació política de la dècada de 1970. En aquest sentit, el director aprofita el context social per mostrar el paper de la dona. En aquest cas, «una dona que es converteix en la figura de les dones resistents, en un moment complicat en la societat de Mèxic. És per això, que Cuarón relata amb tacte les grans diferències socials», destaca el crític de cinema espiritual.
D’altra banda, tal com destaca Mn. Sánchez, i gran part de la crítica cinematogràfica, la senzillesa, subtilesa i l’espectacular llenguatge visual i guionat del film situa Roma en els Òscars del 2019. A més a més, la trama aconsegueix captar l’espectador. «La capacitat de Cuarón per mostrar el temps i l’espai amb una profunditat inusitada», apunta Sánchez. “Una epopeia d’allò senzill i alhora – continua el crític de cinema- l’exaltació de la grandesa dels més petits”.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...