Una selecció de 9 pel·lícules per acompanyar i reflexionar durant els dies de Setmana Santa
Aquesta setmana la secció de cinema espiritual selecciona 9 pel·lícules per acompanyar el Tridu Pasqual. Concretament, el crític de cine espiritual Mn. Peio Sánchez ens proposa nou pel·lícules, tres per Dijous Sant, Divendres Sant i per la Vigília de Pasqua. Algunes d’elles ja comentades anteriorment i d’altres de noves per viure la Setmana Santa i reflexionar-hi amb profunditat.
Un clàssic pel Dijous Sant, pel paral·lelisme amb el Sant Sopar. Té lloc en ple segle XIX en un llogarret de Dinamarca, on la població viu dominada pel puritanisme i sotmesa a restriccions. Un dia arriba la Babette, que s’allotja a la casa de dues germanes acomodades en una vida molt austera. A partir de la seva manera d’actuar i de fer en un sopar farà un gir a la comunitat. Destaca “el poder de la transformació de l’abundància que canvia el cor a tota la població”. Segons explica, “a través d’aquest festí trobem un sentit lligat a l’actualitat i un valor que cal recordar”.
En aquest cas ens mostra la situació d’injustícia racial que va tenir lloc a Sud- àfrica. La història d’un pastor protestant negre, el fill del qual mata el fill d’un terratinent blanc. El crític de cinema recomana la pel·lícula pel sant sopar perquè mostra la reconciliació entre els dos pares, els quals descobreixen que ploren per una terra estimada on existeixi la pau per a tots els homes.
En tercer lloc, Mn. Peio Sánchez, recupera la recent pel·lícula de Los dos papas. “Una història d’antagonistes captivadora i brillant, que es diu inspirada en fets reals però reconstruïda des de la ficció d’una suposada trobada entre Benet XVI i el cardenal Bergoglio poc abans de la inesperada renúncia del primer en l’any 2013”. Ideal per Dijous Sant perquè mostra la comunió a l’Església i com dues personalitats diferents s’uneixen en la seva fe i en la seva servitud als fidels.
Un dels millors films del 2016, tant per la part tècnica, sobretot respecte a la fotografia, així com pel guió. S’emmarca perfectament dins el cinema espiritual, ja que ens parla de “l’experiència de la fe en una cultura totalment diferent en una situació distant i diferencial”, explica Mn. Peio Sánchez. Una història sobre l’evangelització, “on trepitjar Jesucrist es convertirà no en una apostasia, sinó en un acte de fe”, afegeix.
La pel·lícula ens explica els cinc dies d’abril que van des de l’assassinat del president de Rwanda fins a la retirada dels Cascos Blaus d’una escola on es refugien un grup de tutsis durant el genocidi de Rwanda (1994). El pare Christopher és veritable protagonista. Constitueix el referent moral dels qui el volten, i la seva autoritat neix de la seva fe i de la seva entrega incondicional. Aquest sacrificarà la seva vida per aquells més dèbils.
Tal com diu Mn. Peio, mostra el missatge Cristològic de donar la vida per als altres. Explica la història d’aquest ídol de Salvador, Óscar Romero proclamat nou arquebisbe. En un intent de ser proper al seu poble, parla amb tota llibertat sobre els esquadrons de la mort i la campanya de terror que el seu govern està utilitzant per intentar erradicar amb l’activitat de la guerrilla, opositora a les seves directrius.
Explica el procés de transformació d’aquesta noia, Casa, la qual passa d’un estat d’aïllament amb el món absolut per la seva discapacitat, si pot conviure i comunicar-se amb el seu entorn. Així, aquesta evolució serà gràcies a l’atenció i la dedicació de la Marguerite, una de les religioses del convent, que posarà tots els seus dots pedagògics per ensenyar a Casa a entrar conèixer i entrar en contacte amb els que l’envolten.
Una obra mestra, supèrbia, profundament commovedora. Són alguns dels titulars que els mitjans han dedicat a De déus i homes. Relat poderós i significatiu alhora que realitzat amb una respectuosa distància sobre la vida i mort dels monjos trapencs del monestir de Nostra Senyora de l’Atles de Tibhirine que van ser segrestats el 1996. Els fets es van desenvolupar enmig d’una Algèria convulsa entre l’amenaça dels grups radicals islamistes i un règim militar que dificulta la reconciliació.
Moment de formació de les primeres comunitats cristianes des de la figura de Pau de Tars, interpretat per James Faulkner. Al seu costat, i com a contrapart, el seu amic, l’evangelista Lluc, interpretat per un assidu a les produccions cristianes Jim Caviezel, que tractarà d’escriure la història de l’Camí en dues parts. A partir d’aqui, Pau, presoner, reviu la seva vida i tracta també d’afrontar els pecats de joventut, mentre Lucas recopila dades per als seus escrits.
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Mn. Lluís Bonet Armengol ha mort aquest divendres 7 d’agost, als 95 anys. Va ser rector de la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona durant 25 anys, entre 1993 i 2018,…
