El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, analitza l'adaptació televisiva de la novel·la de Fernando Aramburu
01 Oct, 2020
Església de Barcelona
Fotograma de la serie televisiva «Pàtria»
“La sèrie de televisió més important de l’any, estrenada a Espanya”. Així defineixen alguns crítics de cinema l’adaptació televisiva de la novel·la de Fernando Aramburu:“Pàtria”. El crític de cinema espiritual, Mn. Peio Sánchez, tracta aquesta setmana aquest “relat necessari” sobre el conflicte basc a partir de dos moments crucials el moment més fort de la violència d’ETA i la declaració de la pau.
La minisèrie, estrenada recentment a la televisió i a les plataformes digitals, es construeix a partir de vuit episodis. La història comprèn 30 anys de la confrontació basca i estudia l’impacte del mateix sobre la societat basca.
Sinopsis
Dues famílies d’una població basca, enfocades des de la perspectiva de dues mares mostren l’impacte d’ETA, que va divir la societat. La relació de les famílies es veu representada des de la perspectiva de les dues mares. D’una banda, Bittori, mare d’un home assassinat, i de l’altra, Miren, mare d’un jove terrorista.
Tot i que un dia les dues dones van ser inseparables, s’enemisten quan passen a representar les dues cares de la moneda. Així, la relació canvia per sempre després que Txato, el marit de Bittori i empresari basc, sigui assassinat a la porta de casa seva. A partir d’aquest dia, la vida de Bittori i els seus fills dóna un gir de 360º. Bittori trenca la relació amb Mirin, el fill de la qual és militant de la banda terrorista
Les dues famílies, cada una amb el seu dol, s’enfronta a les contradiccions morals alhora que les seves vides segueixen amb circumstàncies que determinen el seu futur.
Un relat per fer memòria
El crític de cinema espiritual desmenteix la famosa dita que “el temps tot ho cura”, subratllant que cal fer memòria de la història i, en aquest cas, explicar què va suposar el conflicte d’ETA. Apunta la fidelitat de la sèrie amb la novel·la, “un relat necessari” però, tal com assegura caldrà més relats per aprofundir en tot allò que va suposar aquell període de la història.
Tal com destaca el crític, es presenta una societat que la violència va dividir en dos blocs representants a través de nou personatges i, especialment, en les dues mares. En aquest context, “es desplega una història fosca on la transformació dels personatges és dèbil, de manera que l’esperança brilla poc“, explica Mn. Sánchez. Amb tot, -continua el crític- “el relat de la realitat és profund i commou”. “Mostra una societat que es guarda els sentiments i que es destrueix pel dolor i el silenci”.
No perdre el caràcter profètic de l’Església
Quant a la visió de la fe, el crític fa una especial menció, destacant com l’autor de la novel·la la fa passar totalment desapercebuda. De fet, tal com exposa Mn. Peio Sánchez, per al personatge de Miren, més que un “camí alliberador i de perdó”, la fe apareix com una “excusa tapaforats del drama”. D’altra banda, la representació del personatge del sacerdot, anomenat Serapio, apareix com “un pastor que consent i abandona les víctimes”. En aquest sentit, Mn. Sánchez exposa que “no representa la totalitat de l’Església basca però si pot servir de reflex i penitència, per reconèixer allò que un pastor de l’Església no ha de ser”. “No ha perdre el carácter de profecia de l’Evangeli, tot i el seu posicionament polític”, afegeix.
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha ressaltat el treball conjunt a l'arquebisbat de Barcelona. «Estic content del treball, perquè l'hem fet entre tots», ha assegurat als micròfons de Ràdio…
Els representants de l’escola d’iniciativa social consideren que el Pacte contra la segregació escolar ha tingut efectes positius des de la seva posada en marxa el 2019, però adverteixen que la realitat…
Els dies 8, 9 i 10 de juliol de 2026 ha tingut lloc la reunió n. 263 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a la Residència de la Sagrada Família (La Seu…
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7... See MoreSee Less
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less