Cinema Espiritual: «Gracias a Dios»

S'estrena la pel·lícula del director François Ozon sobre el cas d'abusos sexuals que va succeir a la Diòcesi de Lyon

03 Maig, 2019

Església de Barcelona

El cinema espiritual d’aquesta setmana presenta la pel·lícula “Gracias a Dios”, basada en fets reals. El reconegut director francès François Ozon s’ha fet càrrec d’aquest relat entorn un cas sobre abusos sexuals que va succeir a la Diòcesi de Lyon.

La pel·lícula explica, des del punt de vista d’una de les víctimes del sacerdot Prenyat, com va anar el cas de denúncia, que va acabar amb la condemna a sis mesos de presó del cardenal de la localitat francesa, per possible encobriment.

Sinopsis

L’Alexandre és un pare de família, catòlic practicant, que viu a Lió amb la seva dona i fills. Un dia s’assabenta que el sacerdot que va abusar d’ell quan era petit, ha tornat a la localitat i segueix treballant amb nens. A partir d’aquesta notícia, inicia un cas de denúncia, juntament amb François i Emmanuel, dues víctimes que van patir també els abusos del sacerdot. Tot aquest camí que comencen serà judicial i persona, amb la finalitat d’alliberar dels seus sofriments a través de la paraula. De fet, a partir del testimoni dels tres homes, ningú quedarà indemne.

Veracitat i justícia

La pel·lícula explica la repercussió que va tenir a l’església aquest cas sobre el sacerdot Bernard Preynat, que finalment va ser acusat el 2016 d’abusar sexualment de desenes de nens. En aquest sentit la crítica destaca com el François Ozon va directe als fets i sap evitar la morbositat i l’especulació.

Tal com explica el crític de cinema espiritual, el director “col·loca l’espectador enmig l’experiència de tres víctimes cada una amb una situació diferent però totes amb un dolor encastat en el més profund des de fa molt temps”. A més de mostrar com es desenvolupa el cas per la via juducial, es projecta la complexitat d’aquesta realitat, més profunda. És a dir, del patiment de les víctimes. Segons Mn. Peio, es tracta ” d’ una pel·lícula que defensa la justícia social i el reconeixement de les víctimes”.

D’altra banda, el crític assegura que pot ser una via “per pensar en un camí per a la reconciliació, a la qual s’ha d’arribar des de la veritat, tal com aquesta pel·lícula fa.