Cinema espiritual: «Cuestión de Justicia»

Aquesta setmana la secció del cinema espiritual ens presenta una pel·lícula disponible a les plataformes digitals: Cuestión de Justicia. Basada en fets reals que planteja la necessitat de fer justícia davant els més desafavorits. En aquest cas se centra en una història sobre un cas de discriminació racial que va succeir als Estats Units, a Alabama 1987, quan un home va ser sentenciat a pena de mort injustament. 

Bryan Stevenson, el mateix protagonista de la història i l’advocat que va defendre l’home sentenciat a mort,  va fer l’adaptació bibliogràfica. Ara, Destin Daniel Cretton, director d’El castell de vidre (2017) i Las Vidas de Grace (2013) porta a escena aquest cas. Un relat aprofundeix contra la sentència de la pena de mort, i sobre el dret de tot home a una defensa justa. 

Sinopsis

El recent graduat com advocat Bryan Stevenson, crea una fundació solidària. Aquesta es dedicada a defendre els pobres i marginats a causa de la seva raça, la majoria dels quals han estat acusats injustament. Aquests manquen de recursos per permetre’s un advocat adequat que els pugui preparar per defendre’s davant la llei.  El Bryant serà aquest advocat, el qual, començarà amb el cas del Walter McMillian ( Jamie Foxx), sentenciat a la pena mort per l’assassinat d’una noia de divuit anys injustament. El Bryan es veu embolicat en un laberint de maniobres legals i polítiques i d’un racisme obert i descarat mentre lluita per Walter i altres com ell, tot i tenir-ho tot en contra, inclòs el sistema legal. 

Solidaritat i misericòrdia 

El crític de cinema espiritual, destaca la pel·lícula per ser un drama que convida a l’espectador a conèixer la veritat. També per ser un al·legat contra la pena de mort, i sempre en defensa de la justícia per a tothom, fora dels estereotips i la raça. L’Associació que va fundar el protagonista de la història, és un clar exemple de la misericòrdia i de la solidaritat que es demana a tot cristià. Una mà que s’estén cap al més necessitat quan pateix i ho necessita.

Des de les crítiques de cinema s’ha valorat la representació dels personatges. Tot i les mancances del guió, en alguns moments fluix, s’ha destacat la bona interpretació per part dels dos personatges principals, l’advocat i l’acusat. D’altra banda, tal com diu la revista Fotogramas, es prioritza la mirada introspectiva cap a la intimitat. Així, es presenta els personatges tal com són, sense capes.