Card. Omella: «La unió amb Crist ens ha d’ajudar a reconciliar-nos amb els nostres germans»
Card. Omella: «La unió amb Crist ens ha d’ajudar a reconciliar-nos amb els nostres germans»
La processó fa una aturada a La Rambla per fer una pregària especial per les víctimes dels atemptats de l'agost de 2017
12 Juny, 2023
Església de Barcelona
«Aquesta festa ens convida a aprofundir en l’immens amor de Déu per l’ésser humà.» Amb aquesta afirmació l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella assenyalava un dels aspectes clau a recordar en la festa de Corpus Christi. Un any més, el Pla de la Seu va quedar ple de la feligresia que va acudir a aquesta cita tan esperada del calendari litúrgic. Una celebració que uneix les entitats populars amb les civils i les religioses, per celebrar la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.
El Cardenal Omella va celebrar al costat dels tres bisbes auxiliars, Mons. Sergi Gord, Mons Javier Vilanova i Mons. David Abadías, el qual per primera vegada s’unia a la celebració del Corpus a l’Arxidiòcesi de Barcelona. Concelebrant també, destacaven el Capítol de Canonges de la Catedral, així com els vicaris i diversos preveres de l’arxidiòcesi.
A primera fila, hi havia asseguts representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Entre aquests, el director d’Afers Religiosos, Carles Armengol. A la llista dels convidats no hi van faltar tampoc els representants de l’Orde de Malta i la del Sant Sepulcre, així com, els membres de les confraries, amb les banderoles i insígnies respectives. També, entre el poble fidel destacaven els nens i les nenes que havien fet la primera comunió el darrer any amb les famílies.
Eucaristia, per la unitat i la caritat
En el moment de l’homilia el cardenal va subratllar especialment el missatge de comunió a què convida la festa del Corpus. Tal com va dir «l’Eucaristia és el sagrament de la unitat. La unió amb Crist ens ha d’ajudar a reconciliar-nos amb els nostres germans i a establir vincles de fraternitat». Va referir-se a l’Eucaristia, com «una veritable medicina» que «cura les ferides, repara les nostres forces i guareix els nostres cors.»
En les seves paraules, no va faltar la menció a Càritas, per ser el «Corpus, dia de la Caritat». «Càritas ens convida a ser més solidaris, a compartir els béns amb els més pobres – explicava l’arquebisbe-. Però, no n’hi ha prou de donar diners, hem de lluitar contra les estructures que generen la pobresa. En cada celebració eucarística, Crist ens anima a construir la civilització de l’amor de què parlava el papa Benet.»
Processó
En el moment de la processó, el cardenal es va retirar excusant-se a causa d’un refredat i va delegar als tres bisbes auxiliars que presidissin el recorregut amb la Custòdia sobre el tron del Rei Martí l’Humà. El seguici religiós i popular fer anar pel barri gòtic de Barcelona seguint: Plaça Nova, c/ dels Arcs, Font de Santa Anna c/ de Cucurulla, Pl. de la Cucurulla, c/ del Pi, Pl. de Sant Josep Oriol, Pl. del Pi, Pl. Sant Josep Oriol c/ del Cardenal Casañas, la Rambla, c/ de Ferran, Pl. Sant Jaume, i c/ del Bisbe.
Com l’any passat, la processó es va aturar per pregar a la basílica de Santa Maria del Pi, on la Confraria de la Sang va preparar un altar i a la l’Església de Sant Jaume, on diverses confraries també van disposar altars per als seus sants. Com a novetat, enguany, enmig del recorregut, la processó va fer una aturada especial a la Rambla, just on es troba el mosaic de Joan Miró, per fer una pregària especial per les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost del 2017.
Benedicció i comiat
Enguany, en acabar la processó la pluja va impedir que es fes la tradicional dansa de l’Àliga i dels gegants davant la custòdia, amb la qual cosa, es va passar directament a la benedicció final, a càrrec del bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo qui va agrair la participació de tots en la celebració. «Avui hem sortit, tots junts, tal com ens demana el Pla Pastoral diocesà – deia el bisbe-. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquesta tarda al costat Senyor». Al costat de Mons. Vilanova i Mons. Abadías, el bisbe Sergi va exhortar els fidels a actuar «com una extensió de Crist, sent signes d’esperança per als germans que ens necessiten», va afegir.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, al voltant d'un centenar d'adolescents de parròquies de l'Arquebisbat de Barcelona van participar en les convivències Be Apostle, organitzades pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb…
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less