Card. Omella: «Heu de mantenir despert el món per a Déu»

Imatges: Pep Dauder/ R. Ripoll

Joves i amb estudis universitaris. Així són els quatre nous sacerdots de Barcelona: Mn. Pere Alavedra, Mn. Iñaki Marro, Mn. Alberto Moreno-Palancas i Mn. Josep Roca, els quals s’han ordenat aquest passat cap de setmana a la Sagrada Família, en un multitudinària celebració que es va desenvolupar amb la presència d’amics i familiars. L’arquebisbe metropolità de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la cerimònia que va ser concelebrada pels dos bisbes auxiliars de l’arxidiòcesi, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadelll, el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mons. Josep Maria Turull i el rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, Mn. Salvador Bacardit.

Durant l’homilia, l’arquebisbe va destacar la grandesa de la vocació sacerdotal encara que en l’actualitat la seva figura no tingui tanta rellevància social. Encara que aquest ministeri -va recordar Omella- no prové del reconeixement social sinó del do de Déu. «Nosaltres, amb els ulls de la carn, no veiem res, però en el silenci del vostre cor es realitza una identificació amb Crist autèntica i real. Exteriorment els sacerdots seguim sent els mateixos, limitats, pobres pecadores; però en realitat som “transsubstanciats i configurats” amb el propi Crist. Quin misteri tan gran, quin do tan immens us fa el Senyor i, per tant, fa a l’Església i a la humanitat! Donem gràcies per aquest do que us fa, que fa a les vostres famílies i que fa a l’Església sencera«, va dir el cardenal davant dels quatre joves sacerdots.

També els hi va recordar que la missió del sacerdot és la de «velar, estar en guàrdia davant les forces amenaçadores del mal, mantenir despert el món per a Déu i ha d’estar dret davant els corrents del temps, de la veritat i del compromís per al bé«.

Tot seguit, els quatre van fer les promeses i els vots davant el cardenal, prostrant-se a terra en senyal d’humilitat i de súplica. Posteriorment, Omella va imposar les mans als ordenats i, tot seguit, els preveres van fer el mateix en senyal d’invocació de l’Esperit Sant. En acabar, Omella va resar la pregària d’ordenació consecratòria i van esdevenir-se preveres. Un cop revestits, amb l’estola i la casulla, se’ls va fer la unció de les mans, com a símbol de benedicció i de destinació a un ministeri sagrat.