'El bisbe auxiliar Sergi Gordo presideix l'acte d¡inauguració i demana una "església en sortida" que mantingui la mirada atenta amb diàleg i fent de pont
10 Oct, 2017
Església de Barcelona
El dilluns dia 9 d’octubre de 2017, a l’aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona, va tenir lloc l’acte de la inauguració de curs de la Fundació Joan Maragall per al diàleg entre la fe i la cultura (FJM). El president de la FJM, Josep M. Carbonell, va obrir l’acte fent referència al moment que vivia el país, “un moment que ens demana coratge, capacitat d’entesa i mediació, fermesa, diàleg i discerniment”. També Va destacar la concessió de la Creu de Sant Jordi a la FJM, “en reconeixement a la tasca incansable que realitza en el diàleg fe i cultura”. Va recordar que ICMICA-Pax Romana ha acceptat la FJM com a membre. I, a nivell internacional, va remarcar que aquest any 2017 la FJM ha entrat a formar part de l’Acadèmia Europea de la Religió, “una institució que més enllà dels àmbits acadèmics recull l’aportació a tota reflexió sobre la religió que s’està donant a Europa”.
“Malgrat les dificultats econòmiques que estem vivint –va afegir Josep M. Carbonell-, la FJM es proposa aquest curs 2017-2018, a més de les activitats de difusió pública i les publicacions, treballar per reforçar els nostres seminaris interns i fer xarxa per convocar el món intel·lectual catòlic de Barcelona i de Catalunya”. “Ben aviat –va dir-, i en resposta a la convocatòria de l’arquebisbe Omella a les diferents entitats i consells de la diòcesi, la FJM presentarà un projecte sobre l’Actuació de l’Església deBarcelona en el món de la cultura i de la Universitat que esperem pugui ajudar en aquest univers clau pel futur de la nostra diòcesi”.
A continuació Josep M. Carbonell va presentar el ponent de la sessió inaugural, Josep M. Esquirol, professor de la UB, que va impartir la lliçó inaugural Filosofia delsdos arbres edènics. El Dr. Esquirol va explicar: “Atès que el símbol fa pensar, ens podem fer el regal d’acostar-nos als dos arbres que segons la narració del Gènesi eren al bell mig de l’Edèn, i sobre un dels quals pesa l’estranya prohibició. Per això ens preguntem si la prohibició no és el fons l’expressió d’un problema crític, relacionat amb els afores i el coneixement. El problema de com tenir els ulls oberts i no deixar de saber-nos vinguts a la vida, de com pensar sense divinitzar-se; de com conrear la llibertat de pensament sabent alhora obeir allò que el mateix pensament descobreix”.
Bisbe Gordo
Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar, va cloure l’acte dient que “tot aquest ventall d’iniciatives de la FJM és un signe d’aquesta Església-en-sortida que ens demana el papa Francesc en l’exhortació Evangelii gaudium; una Església en sortida cal que sigui molt sensible a la cultura de cada país, i també a la cultura del nostre país,amb les seves arrels cristianes, les seves múltiples manifestacions artístiqiues i literàries…”
També lloar l’esforç que fa el Patronat de la FJM per copsar els problemes del present i en especial va afegir que “esperem amb molt d’interès el projecte que ens han anunciat sobre l’actuació de l’Església en el món de la cultura i de la universitat”.
Va remarcar unes paraules del papa Francesc –que va dir que havia tingut molt presents en el seu esperit en el recés espiritual previ a la seva ordenació episcopal: la necessitat d’anunciar Jesucrist als pobres, als més necessitats i als allunyats, “com en una sortida constant cap a les perifèries geogràfiques i existencials, cap als diversos mons culturals. El treball de la FJM enriqueix la nostra cultura, perquè malda per fer present aquí el personalisme i l’humanisme cristià, i és una aposta de sentit davant de la postveritat, els fonamentalismes i els integrismes”.
Finalment, va dir que la FJM està entre les institucions que treballen en favor del diàleg i va animar tots els presents a fer realitat allò que els bisbes de Catalunya han demanat; viure la capacitat d’entesa i de mediació, de discerniment i de diàleg. Animen-nos tots per a ser responsables i compromesos, també en la vida pública, per tal d’avançar en aquest camí”.
Guardó d’ajut a la formació
La guanyadora de la 17ª edició de la Convocatòria d’Ajut a la formació: Elisenda Almirall Fuster (Barcelona, 1988) pel projecte “La Bona Nova a l’actualitat: intervencions i art cristià en temples i ermites del territori català”. Cal recordar que un dels objectius i finalitats de la FJM és promoure vocacions de persones joves que tinguin capacitat i vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura. La FJM trata de suscitar i promoure futurs intel·lectuals i cristians sensibles a les relacions entre la pròpia disciplina i el cristianisme, tant en el camp de les ciències de la naturalesa com en el de les ciències humanes.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...