«Cal generar una pedagogia d’indignació atenta i esperança compromesa per recuperar el benestar col·lectiu»

La Delegació de formació i acompanyament del Laïcat ha dut a terme una trobada telemàtica sobre l’eix dels pobres del Pla Pastoral Diocesà SORTIM!, presidida pel bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo. També ha comptat amb la conferència «La realitat que veus i la realitat que és» impartida per la coordinadora del departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu.

«Aquesta trobada serveix per impulsar allò que és fruit de tots nosaltres. Coincidint amb els efectes d’aquesta pandèmia, que ha portat amb si una gran crisi social, el Pla Pastoral centra el seguit d’orientacions i propostes en la pobresa, com és la necessitat de fer una opció pels pobres, de ser l’Església dels pobres». El bisbe Gordo ha estat l’encarregat de donar inici a la trobada dedicada a l’eix del curs del Pla Pastoral d’enguany, la pobresa.  «Demanem-nos tots la mirada de Jesucrist per descobrir des dels seus ulls les pobreses que ens envolten i les circumstàncies que les provoquen i deixar-nos interpel·lar» ha demanat el bisbe.

«La realitat que veus i la realitat que és»

La  coordinadora del departament d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu, ha dut a terme una conferència per abordar aquesta realitat que sovint fem veure que no existeix. Per això ha posat nou punts sobre la taula que fan una crida a «treure’ns les ulleres i descobrir la realitat que ens toca».

Primerament, Feu assegura que plou sobre mullat. «La crisi de la Covid ha irromput quan no ens havíem recuperat de l’anterior crisi. Ha arribat amb un context de més de 500.000 desocupats, 1,5 milions de persones en exclusió social i un milió de persones dins l’anomenada “societat insegura” a Catalunya». En segon lloc, ha parlat del ventilador de l’ocupació que Feu assegura que genera «precarietat laboral, com és la temporalitat on 1 de cada 3 contractes signats a Espanya té una durada de set dies o menys; la parcialitat involuntària sense opcions de contractes a jornada completa. També d’una taxa d’atur molt elevada o de treballadors molt precaris. Hi ha un 15% de treballadors pobres a Catalunya i 905.500 persones viuen en famílies on el sustentador principal està en una inestabilitat laboral greu».

La crisi de l’habitatge

La tercera imatge és el caliu de la llar. Míriam Feu parla de la greu crisi de l’habitatge. «Prop d’1 milió de persones estan en situació d’exclusió residencial a la diòcesi de Barcelona. La realitat de moltes persones és viure una família en una habitació o veure com moltes d’elles destinen tots els diners que guanyen a aquest habitatge amb la inestabilitat que això suposa». En quart lloc, Feu parla de com la situació de pandèmia, lligada a la greu crisi social, ha fet augmentar l’ansietat i l’estrès de moltes persones. «El 68% de les llars ateses van empitjorar la seva salut mental en la primera onada» ha assegurat.

La bretxa tecnològica

La cinquena imatge mostra la dificultat que ha suposat aquesta pandèmia amb la conciliació i la cura de les persones més vulnerables. «El 76,6% de les llars ateses no poden comptar amb ningú que les ajudi materialment i també ha augmentat la soledat no volguda» ha assegurat Feu. En sisè lloc s’ha parlat de la ràpida digitalització que hem viscut en l’últim any. «Aquesta digitalització ha augmentat la desigualtat. El 43% de les llars ateses per Càritas estan en apagada tecnològica i això suposa que la bretxa tecnològica s’ha convertit en un nou factor d’exclusió». Aquesta exclusió no només afecta el present sinó al futur, perquè es calcula que tots els nens que estan patint dificultats econòmiques tenen el doble de probabilitats de caure en la pobresa quan siguin adults i de no acabar els estudis obligatoris. Això fa que els infants tinguin una major desigualtat d’oportunitats.

En vuitè lloc, Míriam Feu ha explicat que hi ha una protecció social insuficient. «L’Ingrés Mínim Vital només arriba a 160.000 llars de les 850.000 previstes i la Renda Garantida de Ciutadania només arriba a 1 de cada 4 persones amb pobresa severa a Catalunya provocant que el 19% de les llars ateses per Càritas no disposi de cap ingrés».

La pedagogia de la indignació atenta i esperança compromesa

Per finalitzar, Feu ens parla de com la societat s’està deslligant. «Hem de recuperar el concepte de comunitat en contra de l’individualisme i ser entitats i persones generadores d’espais d’abric, on la gent se senti arrecerada convertint espais de relació, de trobada on la gent trobi aquesta escalfor. Ens cal tenir empatia, compassió i donar aquesta escalfor; ens hem de seguir abraçant. Per això hem de combatre la por i les incerteses, hem de ser conscients que som vulnerables i mostrar la nostra vulnerabilitat als altres, ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos i acceptar als altres per recuperar aquest projecte de benestar col·lectiu. Per últim, hem de generar una pedagogia d’indignació i esperança en la mateixa mesura. Una indignació atenta, que no ens deixi indiferents davant de les injustícies i a la vegada una esperança compromesa i activa».