La Covid-19 porta greus conseqüències econòmiques i de caràcter psicològic en milions de dones

L’emergència derivada de la Covid-19 està tenint un greu impacte en el dia a dia de milions de dones i nenes en el món. Les mesures de confinament, les restriccions de mobilitat, la crisi econòmica, el tancament de les escoles i la massificació dels centres de salut, entre altres, estan portant a milions de dones a situacions límit amb una multiplicació de la càrrega de treball i estrès.

Segons diverses organitzacions i socis locals amb els quals treballa Mans Unides, les dones han vist com, durant molts mesos, la llar s’ha convertit en escola, espai de treball i centre d’oci i de cura de la salut, amb el consegüent increment de la càrrega de treball, generalment no compartida: “Les dones amb les quals treballem han vist com la seva càrrega de treball es multiplicava per tres. Normalment elles són les que busquen en el comerç ambulant una font d’ingressos per a alimentar a la família i, alhora, cuiden dels seus fills i s’encarreguen dels quefers de la casa”, explica Lissette Hernández de l’Associació Kalli Luz Marina, organització civil per a la promoció i defensa dels drets humans de les dones indígenes de la regió de les altes muntanyes en l’Estat de Veracruz, soci local de Mans Unides a Mèxic.

Lissette Hernández explica també el que suposa per a les dones el tancament dels centres escolars. “Les dones són les que estan donant seguiment a l’educació dels fills a les cases. Moltes vegades en les llars no compten amb els mitjans perquè els fills segueixin les classes (internet, ordinadors) i són les mares les que s’encarreguen d’anar on els mestres a buscar i lliurar les tasques i de treballar amb els fills.

Abandonament escolar i embarassos adolescents

Entre les moltes conseqüències que la pandèmia està tenint entre les dones, destaca, també, un notable augment de la violència tant dins com fora de la llar, un increment de la precarietat laboral i una alça dels casos de tràfic de dones i nenes. “La realitat d’aquests mesos està demostrant que la llar, un espai que en teoria hauria de ser segur, s’ha convertit en un parany per a moltes dones víctimes de la violència”, assenyala Lissette Hernández. A més, la pandèmia ha retardat molts dels processos judicials en marxa “i les dones s’estan veient obligades a conviure o a trobar-se amb els seus maltractadors, amb el consegüent risc per a elles”, explica.

En aquest sentit, Raquel Reynoso, presidenta de l’Associació SER al Perú i soci local de Mans Unides al país andí, denúncia que, durant els primers mesos de confinament, van desaparèixer al Perú 900 dones, una mitjana de vuit dones al dia. “Des del confinament –assegura l’activista peruana- hi ha hagut un increment de les denúncies per violència familiar. Això es deu, en gran part, al fet que les restriccions de moviment i la quarantena han contribuït al fet que les dones estiguin més aïllades dels seus familiars i de les xarxes de suport, “la qual cosa les limita a l’hora de demanar ajuda i les posa en major risc enfront dels seus agressors”, explica Reynoso.

Un altre dels greus problemes als quals s’han hagut d’enfrontar les dones durant la pandèmia ha estat el drama de la fam i de la pobresa derivades de la pèrdua d’ingressos. La crisi del coronavirus ha portat un empobriment generalitzat entre els col·lectius més vulnerables, que solen estar encapçalats per les dones. “Les dones empobrides són les més pobres entre els pobres”, assegura, des d’Israel, la missionera Alicia Vacas. Generalment, les dones treballen en ocupacions precàries i mal remunerades (restaurants, neteja, mercats…) i han estat les primeres a ser acomiadades dels seus llocs de treball durant la pandèmia. La religiosa comboniana es refereix, específicament, al col·lectiu de dones migrants africanes a la recerca d’asil a Israel, “les més vulnerables entre els vulnerables, per ser dones, per ser migrants i per ser africanes”. Durant els successius confinaments que ha sofert Israel en aquest any, “aquestes dones han patit fora mida, però el seu sofriment ha desencadenat, també, un vendaval de solidaritat per a acompanyar i sostenir a les famílies més vulnerables”, explica Alicia Vacas.

D’altra banda, el tancament dels col·legis ha augmentat, també, els casos d’abusos contra les nenes, l’abandonament escolar i els embarassos adolescents. “De fet alguns dels projectes que hem aprovat en aquests mesos tenen com a objectiu la prevenció de l’abandonament escolar, dels matrimonis precoços i dels embarassos durant la pandèmia. I algun altre, per exemple, a Mukuru (Kenya), ha dedicat part dels seus fons al suport psicosocial a adolescents que han quedat embarassades durant el confinament. I, també, a Patna, la capital de l’estat indi de Bihar, continuem donant suport a un programa de suport a dones vulnerables residents en slums molt precaris on entre altres accions, s’ha posat en marxa una activitat perquè les nenes i adolescents aprenguin autodefensa per a combatre el tràfic de persones i les agressions”, explica Encarni Escobar, de l’Àrea de Projectes de Mans Unides.

Igualtat efectiva entre homes i dones

La pandèmia ha accentuat les múltiples discriminacions que, ancestralment, pateixen les dones. “Per això, des dels seus començaments fa ja 62 anys, Mans Unides ha treballat per la igualtat efectiva, en drets, capacitats i oportunitats entre dones i homes”, assegura Encarni Escobar. Aquest és un dels principals objectius de l’ONG de l’Església catòlica i “per això, la ‘mirada de gènere’ és present en el nostre treball diari. Perquè no és de rebut que, a pesar que les dones conformen la meitat de la població mundial, continuïn sent objecte de múltiples discriminacions, exclusió i gran vulnerabilitat”, denúncia Escobar.

Encara que el suport a la dona és un eix transversal en totes les seves intervencions, l’any 2020, Mans Unides va aprovar 45 projectes, per import de 2,7 milions d’euros, destinats, específicament, a treballar pels drets de les dones i l’equitat. Aquestes iniciatives van beneficiar de manera directa a més de 84.000 dones. “Tots aquests projectes s’han dut a terme sense oblidar que la igualtat entre dones i homes és la base del desenvolupament i que les accions de desenvolupament són més eficaces si es tenen en compte les diferències entre tots dos, treballant, sempre, per pal·liar les desigualtats”, expliquen des de l’Àrea de Projectes de l’ONG.

Font: Mans Unides