Àsia Bibi demana reformar la llei contra la blasfèmia al Pakistan

Rome Reports explica la història d'aquesta dona catòlica, símbol del sofriment que suporten els cristians perseguits arreu del món

10 Set, 2020
Església de Barcelona
Asia Bibi

“El 2018, l’Àsia Bibi, una dona cristiana pakistanesa va ser posada en llibertat després de complir una condemna de 10 anys de presó. Havia estat empresonada per falses acusacions de blasfèmia, delicte que es castiga amb pena de mort”. Aquesta història ens l’explica el reportatge d’aquesta setmana de Rome Reports, que aprofundeix en el delicte contra la blasfèmia a la República Islàmica de Pakistan, el principal propòsit és protegir l’autoritat islàmica.

Situació dels cristians al Pakistan

En una entrevista amb Alessandro Monteduro, director d’Ajuda a l’Església Necessitada Itàlia, Àsia Bibi va enviar un missatge sobre la situació dels cristians perseguits.

En el missatge feia una crida, “al primer ministre del Pakistan sobre les víctimes de la llei de blasfèmia, i a les nenes que han estat convertides a la força, perquè salvaguardi i protegeixi les minories, que també són ciutadans pakistanesos”. “I jo, com a víctima, parlo per experiència pròpia. Vaig patir terriblement i vaig viure tantes dificultats, – afegia Monteduro- però ara sóc lliure i espero que aquestes lleis puguin ser modificades de tal manera que s’eviti qualsevol abús”.

A  Rome Reports expliquen que Àsia Bibi va esdevenir un símbol del patiment que han de suportar els cristians perseguits arreu del món, però el seu testimoni s’estén ara a tots els pakistanesos.

Viure en llibertat

“Al Pakistan no es tracta només de minories o majories”, explica el director d’Ajuda a l’Església Necessitada Itàlia. “El Pakistan és per a tots els ciutadans pakistanesos, de manera que les minories religioses també han de tenir els mateixos drets. La llei al Pakistan diu que tothom ha de poder viure en llibertat i, per tant, aquesta llibertat ha de ser garantida i respectada”, afegeix.

Àsia Bibi, que ara resideix a Canadà amb el seu marit i les seves filles, espera algun dia conèixer al papa Francesc a Roma. Diu que està agraïda amb aquells que l’han acompanyat amb les seves pregàries.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)