L’Arquebisbat explica les immatriculacions de l’arxidiòcesi

La propietat dels béns immatriculats per l’Església, complint amb la legislació vigent, garanteix la conservació d’aquests edificis i temples

L‘Arquebisbat de Barcelona explica quin ha estat el procés d’immatriculacions dels béns de l’Església. Ho ha fet en una trobada informativa on s’ha explicat el com i el perquè.

Els darrers temps les immatriculacions de béns eclesiàstics portades a terme en els registres de la propietat han generat alguns dubtes en la societat. “Ens semblava que la millor manera de resoldre aquest problema era explicar la història. Des del segle passat fins avui i explicar com ho hem fet per immatricular aquells béns”. Ha explicat l’antic ecònom de l’Arquebisbat, Antoni Matabosch. Davant d’això l’Arquebisbat de Barcelona ha apostat per la màxima transparència. Tot tenint molt clar que, en tot aquest procés, ha complit escrupolosament la legalitat, regularitzant uns béns que ja eren del poble de Déu.

Béns de l’arxidiòcesi

En aquest sentit s’han immatriculat els béns que sempre han estat de l’arxidiòcesi. Béns que va crear, que ha conservat i cuidat amb diligència, i que sempre han estat a disposició de tots, creients i no creients. També per a la difusió cultural del nostre patrimoni.

Ens preocupa més l’ús dels espais de culte que no la propietat

Els temples no es van poder immatricular fins al 1998 quan el Registre de la Propietat ho va permetre. Abans d’aquesta data els temples destinats al culte catòlic no es podien immatricular, ja que es considerava notori que pertanyien a l’Església. Després, l’any 2015 va finalitzar aquesta possibilitat.

El debat actual

Què passa amb béns eclesials que no estan suportats per un títol escrit de domini com una herència, donació o compra. En aquests casos, com marca la llei, el bisbe va ser fedatari i va presentar un certificat on consta la documentació necessària per demostrar la propietat. Com ara permisos d’obres, arxius històrics de l’arquebisbat o ajuntaments, visites pastorals; constar en el llistat acordat entre la Santa Seu i el Govern espanyol el 1861, i la corresponent inscripció en el cadastre.

La inscripció no crea propietat sinó que l’assegura

Així ho explicava Mn. Matabosch referint-se que immatricular un bé no concedeix la propietat, només dóna seguretat jurídica. “Les esglésies, cases parroquials, locals de Càritas, etc. han estat, són i seran llocs sempre oberts a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva condició o creença. Per donar-los servei espiritual però també assistencial, social o educatiu”. Argumentava l’antic ecònom de l’arxidiòcesi de Barcelona. El manteniment d’aquests edificis i de totes les seves activitats a favor de la societat a la qual pertany; s’ha encarat per part de l’Església. “Amb esperit cristià i sense demanar res a canvi. I així ha estat des de sempre”.

L’Església garanteix la cura dels béns

La propietat de l’Església garanteix la cura i la conservació dels béns. A més s’està al corrent de pagament dels impostos corresponents, com no pot ser d’una altra manera. Segons la legislació vigent els béns immobles de les ONG, o bé de l’Església, estan exempts de pagar l’IBI. També estan exemptes les propietats de l’Estat, de les comunitats autònomes i els ajuntaments; els edificis històrics; els locals de la Policia, els de serveis educatius, els de serveis penitenciaris, els de l’exèrcit, els béns comunals i veïnals; els de la Creu Roja; la SGAE; les ambaixades, les estacions de tren i les fundacions i associacions.