Acte amb motiu dels 50 anys del Servei d’Atenció Domiciliària (S.A.D.)
Acte amb motiu dels 50 anys del Servei d’Atenció Domiciliària (S.A.D.)
La Comunitat de Sant’Egidio organitza una jornada d'homenatge amb motiu dels 50 anys d'aquesta iniciativa que va començar el 1971 l'Obra de la Visitació de Nostra Senyora
27 Maig, 2021
Església de Barcelona
La Comunitat de Sant’Egidio organitza una jornada amb motiu dels 50 anys de l’inici del “Servei d’Assistència als ancians a Domicili” (S.A.D.) a Barcelona. La trobada es fa amb el nom “Origen i perspectives del Servei d’Atenció Domiciliària a Barcelona», en homenatge a aquesta iniciativa que l’Obra de la Visitació que va començar el 1971. Serà el proper dilluns 31 de maig de 2021, a partir de les 18h, a la Basílica del sants Just i Pastor. Aquesta institució va prendre la responsabilitat de desenvolupar un ajut a domicili que inclogués les vetlles, ajuda domèstica, cures d’infermeria i visites. Més tard, les noves institucions democràtiques van prendre la iniciativa i van desenvolupar el servei d’atenció domiciliària com l’entenem avui.
Presentació de l’acte
L’acte començarà amb la presentació de l’acte i les intervencions institucionals. Entre aquests, la presidenta del Parlament, Laura Borràs; Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio; i Joan Josep Moré, director delegat de Vida Consagrada de l’Arquebisbat de Barcelona. A continuació intervindran persones relacionades amb el servei d’atenció domiciliaria a Barcelona: Marta Poch, del Programa «Visca els ancians». L’Obra de la Visitació i l’inici del Servei d’Atenció a Domicili (S.A.D.) a Barcelona; Núria Menta, directora dels Serveis d’Intervenció Social. Ajuntament de Barcelona.Present i futur de l’assistència domiciliària a Barcelona; Montserrat Vilaseca, de la Comunitat de Sant’Egidio. Cap a un nou model d’atenció i cura als ancians.
Finalment, l’acte aprofundira al voltant del tema Les vetlladores i l’atenció als ancians a Barcelona (s. XIX i XX), sobre història i carisma de l’Obra de la Visitació. Intervindran Ramon Corts, Historiador. Ateneu Universitari Sant Pacià. Les comunitats religioses i l’atenció als ancians a Barcelona entre els segles XIX i XX; Josep Mª Forcada, Consiliari de l’Obra de la Visitació. Història i carisma de l’Obra de la Visitació; Armand Puig, Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Un projecte necessari.
Desenvolupar l’assistència
Després de 50 anys d’assistència domiciliària a Barcelona encara estem lluny d’una universalització del servei, mentre s’ha prioritzat la construcció de noves residències. Avui, la massacre d’ancians produïda per la Covid-19 ha destapat la incapacitat d’aquests centres per sostenir la vida de qui és fràgil. És hora d’abandonar la institucionalització com l’eix vertebrador de l’assistència i cura dels ancians i passar a un altre model en el qual es posi al centre la voluntat dels ancians i els ajuts necessaris perquè es puguin quedar a casa.
Per això, entre altres iniciatives que ja s’estan portant a terme (convivències, centres de dia, apartaments tutelats…) cal reteixir les xarxes comunitàries i desenvolupar una assistència domiciliària que integri la part social i sanitària. La intuïció de l’Obra de la Visitació, fa més de 50 anys, és bona i continua sent vigent. L’assistència domiciliària és molt més econòmica que la solució residencial, però actualment es fa difícil poder accedir als ajuts.
Obra de la Visitació de Nostra Senyora
L’any que ve farà 100 anys de la fundació de l’Obra de la Visitació de Nostra Senyora. Es tracta d’una associació barcelonina fundada per Francisca Roig Valls, viuda d’Artigas, poc després que el món fos colpejat per l’epidèmia de grip de 1918. L’Obra de la Visitació va néixer per visitar i ajudar els malalts i els ancians amb pocs recursos socials i que sovint es trobaven abandonats en les llars i va comptar amb l’ajut de centenars de voluntaris, fonamentalment dones.
El Servei d’Assistència d’ancians a Domicili (S.A.D.) va començar l’any 1971 de la mà d’un grup de dones de l’Obra de la Visitació que van prendre la responsabilitat de desenvolupar un ajut a domicili que inclogués les vetlles, ajuda domèstica, cures d’infermeria i visites. L’any passat va morir per Covid-19 la Joaquima Ferran, la que havia estat la directora de l’Obra de la Visitació. La pandèmia s’ha emportat la vida d’una generació que després de la guerra va treballar per la reconstrucció i la democràcia i va posar les bases de la societat del benestar que avui gaudim. Mereixen la nostra memòria, el nostre agraïment i l’afecte sincer.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...