Comentari de cinema espiritual: «Siervos»

Pel·lícula sobre el moment que va viure l'Església a Txecoslovàquia sota la pressió del règim comunista a principis dels anys vuitanta 

28 Maig, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana des del Cinema Espiritual, el crític Mn. Peio Sánchez ens presenta la producció txecoslovaca Siervos, del director Ivan Ostrochovsky. La pel·lícula explica un moment delicat que va viure l’Església a Txecoslovàquia, sota la pressió del règim comunista a principis dels anys vuitanta.  

La trama ens situa en la divisió interna que es va crear entre els catòlics afins al règim comunista i aquells que es van mantenir fidels a l’Església catòlica del Vaticà. Aquests últims «es van haver d’amagar per continuar sent fidel a la veritat de la llibertat cristiana», explica Mn. Sánchez.

Sinopsis

El règim comunista amenaça de destruir l’Església i la sotmet a un estricte control imposant restriccions relacionades amb la llibertat de creences i d’expressió. D’aquí esdevé una divisió: una església fidel, que manté el contacte amb el Vaticà i amb la premsa occidental; d’altra banda una església que coopera amb les forces del poder, identificada amb el nom “Pacem in Terris”. Enmig d’aquest context, dos joves seminaristes Michal i Juraj entren al seminari il·lusionats, en i hauran de decidir si mantenir-se fidels a la seva vocació i idealisme o sotmetre’s al poder.

Entre l’idealisme i l’opressió

La pel·lícula ha estat molt ben rebuda per la crítica. Entre els especialistes la cataloguen com un film «captivador», que recrear un perfil retrat amb «pinzellades artistes atrevides i amb un to elegant i poderós»”. Una pel·lícula que “s’allunya premeditadament de la típica denúncia de l’aparell repressor del comunisme oferint interessants variacions sobre una mateixa nota”, asseguren a Hollywood Reporter. Destaca especialment la fotografia, treballada amb el blanc i negre que recorda a la pel·lícula Ida, tal com comenta Mn. Peio Sánchez.

Quant al sentit espiritual del film, el crític de cinema exposa com a través dels dos joves protagonistes, es descriu aquesta disputa entre els dos blocs. Una confrontació on els dos seminaristes es troben i que els obliga a decidir. «Des de l’idealisme i des del més profund de la seva fe, s’enfronten  radicalment a aquesta perspectiva». «Una pel·lícula sobre la consciència, llibertat religiosa, desig de vèncer qualsevol opressió, on es pateix com avui l’engany i la manipulació i en aquell temps tortura i assassina», afegeix Mn. Sánchez.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)