Ángel Zambrana: «El més difícil és conscienciar que hi ha una realitat que no es veu, però existeix»

Aquesta setmana, entre els testimonis de l’Eix dels Pobres del Pla Pastoral Diocesà Sortim!, ens arriba el del Secretariat de la Pastoral amb Marginats, que es troba amb la Pastoral Social i Caritativa. El director del Secretariat, el diaca Ángel Zambrana, i Glòria Carrizosa, periodista i voluntària, ens expliquen l’objectiu de la seva tasca, dedicada a fer xarxa amb els més vulnerables des de la fe.

Evangelització i alliberament

«El propòsit del Secretariat Diocesà pels marginats és l’evangelització, entesa com un alliberament total de la persona». Així ho explica el Secretariat, que argumenta que «si hi ha marginats, és perquè hi ha una societat que margina». L’equip el conformen Angel Zambrana, Glòria Carrizosa, Josep Ribalta i Anna Font.

Des del Secretariat de Marginació, es treballa per «apropar les diferents entitats que treballen en el món social i que passen per un moment dur», explica el director, Angel Zambrana. «Mirem de posar en contacte entitats que treballen en el món social i puguin compartir experiències des de la fe».

Crear vincles

Part de l’acció del secretariat se centra en fer trobades per crear un vincle entre les entitats. Entre aquestes, Gloria Carrizosa destaca la Jornada Mundial dels Pobres del 2019, quan al voltant d’un centenar de persones es van unir en una marxa. Amb la pancarta «l’Esperança dels pobres mai es frustrarà», van fer camí Rambles cap avall, fins a l’Església del Betlem. 

D’altra banda, aquest 2020 va ser un any especialment dur, i no hi va haver cap acte. Tot i això, Carrizosa, assegura que ha augmentat la solidaritat, i entre aquesta, ha aparegut motius d’esperança com el voluntariat que s’ha rejovenit a les diferents entitats. 

Fugir de la indiferència

Amb aquestes trobades i estan al servei d’allò que necessiten les entitats socials, intenten acompanyar pastoralment i donar un cop de mà quan es requereix. En aquest sentit, Glòria Carrizosa exposa com miren d’apropar-se, «parlar amb els voluntaris i entitats i veure com els acullen i fugen de la indiferència». 

Glòria, que sovint reporta part de les trobades que es fan amb les entitats, explica com «de vegades, tant sentir dades i xifres, notícies de pobresa… t’acostumes i ja no li dones més importància. En aquestes entitats veus com cada un té el seu nom i com són d’importants cada un per ell mateix i veure com els ajuden és enriquidor i miro de transmetre-ho». 

Àngel Zambrana que des de fa anys ha estat voluntari en diverses entitats socials, insisteix que «podem construir el regne de Déu des del nostre dia a dia. Això és el que m’ha portat aquí». Per això, convida a l’Església a unir-se en aquest propòsit. Assegura que «queda molt per fer i és necessari treure les etiquetes a les persones. El més difícil és conscienciar a la gent que hi ha una realitat que no es veu, però existeix i pateix». 

Conscienciar d’allò que no veiem

Finalment, Zambrana, demana que «siguem persones i entitats humils capaços d’apropar-nos a les persones que pateixen sense jutjar-les. Acompanyar-les estar al seu costat transmetre’ls que estem aquí que els podem acompanyar, ajudar i que tots junts construïm el regne de Déu». «Tothom pot posar el seu granet de sorra, des de aportació econòmica com implicar-nos. Simplement, saber que existeix i saber que allò que pateixen també ens pot arribar a qualsevol de nosaltres. Cal ser conscient», afegeix Gloria Carrizosa.