100 anys de vocació transformadora

Els membres de la Institució Teresiana de Catalunya es van reunir aquest 11 de gener per celebrar els cent anys de l’arribada de l’associació al territori català. Tal com van dir a l’inici els presidents de les Associacions de la Institució Teresiana, Pilar Álvarez i Xavier Toda, celebraven la “vida”. És a dir, “tants i tants fets de vida, generació rere generació, que han assegurat la continuïtat fins avui”. Alhora, 100 anys, que són resultat d’un compromís per tal que la vocació transformadora social i eclesial del fundador, Sant Pedro Poveda, continuï fent-se present.

L’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va quedar abarrotat pels assistents, vinguts de diferents parts del territori. Era tal l’èxit de convocatòria que alguns van haver de presenciar l’acte des de les escales. Entre les personalitats, hi havia l’arquebisbe de Barcelona, el Card. Joan Josep Omella, que va acudir acompanyat del bisbe Mons. Antoni Vadell. També, hi havia el president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), el Pare Màxim Muñoz, així com, el director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Marcelí Joan. No podia faltar tampoc, la directora de la institució a Espanya, Camino Cañon.

Un estil singular

Cultura, educació, realitat social, comunitat… són alguns dels conceptes que es van recalcar durant les intervencions de les ponents, convidades a l’acte. La primera, Margarita Bartolomé, catedràtica de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), va exposar a partir d’una retrospectiva, el tema: Una Acadèmia singular: un estil de vida i de presència. A partir de la seva intervenció, va exposar què tenia de propi la institució des del seus inicis. En aquest sentit, va mencionar “un estil de formació únic, lluny dels sistemes avorrits d’aprenentatge, inspirat amb l’alegria de Poveda present a les acadèmies i als centres de la institució i amb una voluntat arrelada als nous temps». “Era un sistema que respirava la realitat fora dels camps – deia Bartolomé- una nova manera d’aprendre, des del personal, però obrint nous estímuls a la realitat social”. “Un ambient humà que  obria les portes al diàleg i al canvi d’impressions”.

Va ser gràcies a aquest sistema innovador, que la Institució va arrelar en la Catalunya d’aquell temps, “moderna i oberta a l’educació”. També fent vida i xarxa amb la societat catalana. “D’aquesta manera -continuava Margarita- la Institució s’ha mantingut fins avui dia amb línies que han il·luminat la presència posterior”. Línies esbossades pel “dinamisme teresià, l’humanisme cristià i la renovació pedagògica que fan possible adequar-se i contestar els nous temps”.

Comunitat transformadora

Emmarcat en les paraules de Margarita Bartolomé, es va exposar el tema Una comunitat educativa amb vocació transformadora, de la mà de Ma. Dolores Valencia. Des de la seva experiència com educadora a l’Escola Arrels, creada el 1959, va explicar com el professorat compartia una mateixa vocació basada en “la veritat, un lideratge compartit amb creativitat i il·lusió”. És a dir, una “vocació transformadora que, no és un afegit sinó una manera de fer”, va assegurar Valencia. També, d’acord amb la missió de St. Pedro Poveda i la Institució Teresiana, un procés educatiu que segueix la pedagogia de la proximitat i en el diàleg “fe-ciència-cultura”. Una vocació “capaç d’anar més enllà del jo propi i que forma un univers social des de l’amor”. Recalcant el concepte, “una manera de fer i ser que respon a l’imperatiu de la dignitat i drets humans”.

Va cloure la intervenció resumint la voluntat transformadora del fundador. En les paraules del mateix Poveda, va dir: «El que brilla, brilla i brillarà sempre és la vocació. Doneu-me una vocació i jo us donaré una escola, un mètode i una pedagogia».

De les conviccions a l’Horitzó

En tercer lloc, Carmina Gómez va exposar L’horitzó d’una Acció Socio- Cultural. Concretament, va destacar com la Institució Teresiana ve marcada per una missió basada en els pilars: diàleg, fe i cultura. En aquest sentit, Gómez va fer una exposició de les diferents característiques que defineixen l’acció.

Una acció orientada cap a la maduració de la persona i el desenvolupament dels grups socials, des de joves com adults. Un mètode marcat en el “saber fer amb els altres” i subjecte pel trípode: responsabilitat, llibertat i creativitat. La ponent va deixar anar un ventall de valors representats com els fruits d’un arbre. D’una banda, el tronc ben establert, que representa les conviccions cristianes i en segon lloc, com d’aquest neix aquesta acció, que dóna peu a un horitzó.

Compromís humà

Al final de l’acte, la directora de la institució, Camino Cañón va intervenir i va agrair la presència de tots els assistents. Va fer una crida per pensar en l’antropologia. Així, va convidar a pensar què vol dir ser humà, recordant el compromís en les vides humanes de Poveda.  

“Aquest món d’avui és un repte per la Institució Teresiana,que vol acompanyar els joves a fer aquesta societat de futur i acompanyar les famílies”, va dir Cañón. “Desitgem que la crida del Papa Francesc per a la cultura de l’encontre la fem tots. Així tindrem un món més humà i fratern”.