Música i solidaritat

El diumenge 20 de gener a les 19 h el grup de folk Falsterbo ofereix un concert a favor de Mans Unides

14 Gen, 2019
Església de Barcelona

Música i solidaritat en una mateixa tarda. Com col·laborar amb una causa solidària i alhora gaudir d’un espectacle musical? El diumenge 20 de gener a les 19 h el grup de folk Falsterbo, també conegut com “el grup del doctor Estivill”, ofereix un concert a favor de Mans Unides. El concert benèfic tindrà lloc al Club Tennis Barcino, situat a la Plaça Narcisa Freixas 2 de Barcelona. Així, les entrades-donatiu costen 15€ i es poden adquirir a Tiquetea o en taquilla.

On es destinen els diners?

Els beneficis del concert aniran destinats a finançar un projecte educatiu a Togo. Togo és un petit país d’Àfrica Occidental. A la capital, Lomé, hi conviu una població que arriba de tots els racons del país a causa de l’èxode rural. El barri de Be-Kiklamé, proper a la universitat, és, doncs, un exemple d’aquest mosaic d’ètnies i religions.

Val a destacar la Congregació de les Germanes Missioneres Servidores de l’Esperit Sant. Aquesta és, des de fa anys, present al barri realitzant diverses activitats. Algunes d’elles serien el suport i seguiment a malalts de sida, alfabetització i cursos d’idiomes als adults. L’any 2006 van obrir una escola infantil amb l’ajuda de Mans Unides, que en l’actualitat compta amb 120 nens repartits en tres aules. Així doncs, davant la insistència dels pares d’alumnes, la Congregació va obrir el 2011 la secció de primària. Aquesta compta amb 230 alumnes en un edifici de dues plantes.

Ara bé, és el moment que els alumnes passin a l’educació secundària. Per això, les Missioneres Serves de l’Esperit Sant sol·liciten la col·laboració de Mans Unides per a la construcció d’un edifici d’una planta (ampliable a dues en el futur) de 366 m2. Així, aquest projecte beneficiarà directament 200 nois i noies cada any. A més a més, indirectament afavorirà la resta de la població escolar com també al conjunt dels seus familiars. Aquestes serien, doncs, al voltant de 2.000 persones.

Sobre Falsterbo

Falsterbo, l’històric grup de folk amb presència activa al món de la cançó en català des del 1967, segueix cantant i comunicant bones sensacions, cuidant molt les harmonies, l’afinació i la posada en escena. Al concert del CT Barcino Falsterbo interpretaran les cançons del seu últim CD, però també cantaran amb el públic les cançons més conegudes.

El grup està actualment format per Montse Domènech (veu i percussió), Jordi Marquillas (veu, violí, guitarra  i mandolina) i Eduard Estivill (veu i guitarra). Aquest últim és una persona molt coneguda pel públic en general per la seva labor com a pediatre. Tots canten i, per tant, les harmonies són una de les seves grans qualitats. El tècnic de so, una peça essencial, és l’Albert Guitart.

Falsterbo, a part de compondre cançons pròpies, és especialista en folk nord-americà, traduint i cantant cançons de Peter Paul and Mary, John Denver, i molts d’altres. Ha popularitzat cançons tan conegudes com «Paf, el drac màgic», «L’estranya joguina», «Quan el sol es pon», «Camí ral», «Que s’han fet d’aquelles flors», i moltíssimes més cançons que formen part de la història musical d’aquest país.

Font: Mans Unides

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)