Sant Dionís, bisbe i companys, màrtirs

Sant Dionís, bisbe i companys, màrtirs

Dionís era un dels set bisbes que Roma va enviar a evangelitzar la Gàl·lia en temps de l’emperador Deci. Fou martiritzat a París, a mitjan segle III, juntament amb els seus companys Rústic i Eleuteri. El seu cos fou llençat al Sena, mentre que els dels seus companys de martiri foren enterrats després a l’abadia de Saint-Denis, als afores de París.

1. Sant Dionís, bisbe, i companys, màrtirs, dels quals la tradició vol que el primer, enviat pel Pontífex Romà a la Gàl·lia, fos el primer bisbe de París, i que juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, patissin als afores de la ciutat (s. III).
2. Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la Toscana, on exercia com a farmacèutic, per arribar a ser sacerdot, i per tal d'ensenyar als nens la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clericat i propagar la fe cristiana, va instituir l'orde de Clergues Regulars, posteriorment anomenats de la Mare de Déu. Per això, va patir moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament (1609).

3. Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients. Cridat per Déu, va sortir de la seva pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que Déu havia promès a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seva fe en Déu, esperant contra tota esperança en no negar-se a oferir en sacrifici al fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seva esposa Sara.

4. Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. A Laodicea, Síria (data incerta).

5. Sant Domninus, màrtir. A la ciutat anomenada Julia (ara Fidenza), al territori de Parma, a la via Clàudia (s. IV).

6. Commemoració de santa Públia, que, en morir el seu marit, va entrar en un monestir, i mentre cantava amb les seves companyes verges les paraules del salm «els ídols dels pagans són plata i or» i «seran com ells els qui els fabriquen», en passar-hi l'emperador Julià l'Apòstata va ordenar que la bufetegessin i la renyessin amb aspror. A Antioquia, Síria (s. IV).

7. Sant Sabí, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. A la regió de Bigorre (Saint-Savin-de-Lavedan), als peus dels Pirineus (s. V).

8. Sant Domní, eremita. A Tifernum, al costat del Tíber (ara Città di Castelló), a l’Umbria (610).

9. Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. A la regió d'Hainaut, a Austràsia (s. VII).

10. Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va lliurar el seu esperit a Déu. Al monestir de Montecassino (834).

11. Sant Gunther, eremita. Va abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i, més endavant, es va retirar a la solitud dels boscos situats entre Baviera i Bohèmia. Va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als homes. Al monestir de Brevnov, a Bohèmia (1045).

12. Sant Bernat de Rodés, abat dels canonges regulars de Montsauvi. Al monestir de Montsauvi, a França (1110).

13. Sant Lluís Bertran, prevere de l'orde dels Predicadors, que a l’Amèrica meridional va predicar l'evangeli de Crist i va defensar a diversos pobles indígenes. A València (1581).

14. Sant John Henry Newman, prevere i cardenal, teòleg, professor universitari, escriptor i poeta. Havia estat anglicà i es convertí al catolicisme. A Birminham, Anglaterra (1890). Els anglicans el celebren l’11 d’agost.
15. Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i vuit companys [1], dels Germans de les Escoles Cristianes. Durant la revolució, en odi a la fe van ser assassinats sense judici previ. Així, van aconseguir la victòria. A la localitat de Turón, a la regió espanyola d'Astúries (1934).

[1] Els seus noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomè) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Wilfred) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicenç) Alonso Andrés, August Andreu (Romà) Martín Fernàndez, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sàez i Anicet Adolf (Manel) Seco Gutiérrez.