La Dedicació de Sant Joan del Laterà

LA DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DEL LATERÀ

La basílica del Laterà, erigida per l’emperador Constantí en l’antic palau dels Laterani, vers el 324, és la primera catedral de la ciutat de Roma: «La Dedicació de la basílica constantiniana del Laterà ens porta a recordar i a celebrar el misteri d'amor amb que Crist ha estimat la seva Església, la seva Esposa, i n'ha fet alhora la nostra Mare. Aquest misteri el celebrem a l'altar de l'església» (Mons. Pere Tena).

1. Festa de la dedicació de la basílica del Laterà en honor de Crist Salvador, construïda per l’emperador Constantí com a seu dels bisbes de Roma. La seva celebració anual a tota l’Església llatina és un senyal permanent d’amor i d’unitat amb el Pontífex Romà (s. IV).
2. Sant Ursí, el seu primer bisbe, que va anunciar Crist Senyor al poble i va convertir en església la casa de Leocadi, senador de les Gàl·lies, encara pagà, per a ús dels fidels, la major part pobres. A Bourges, la Gàl·lia (s. III).

3. Sant Agripí, bisbe, un dels primers que van presidir l’Església de Nàpols i que els antics monuments mostren com a defensor de la ciutat. A Nàpols, Campània (s. III).

4. Sant Vitó, bisbe. A Verdun, la Gàl·lia Bèlgica (525).

5. Santes Eustòlia i Sòpatra, verges i monges. A Constantinoble (s. VII).

6. Sant Jordi, bisbe. A Lodève, la Gàl·lia Narbonesa (~ 870).

7. Beata Joana, verge, que per Crist va portar una vida solitària. A Signa, prop de Florència, a la Toscana (1307).

8. Beat Gabriel Ferretti, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va brillar per la seva sol·licitud amb els nens i malalts i per la seva obediència i observança de la Regla. A Ancona, del Picè, Itàlia (1456).

9. Beat Lluís Morbioli, el qual, convertit al Senyor, deixant la senda dels vicis va fer penitència i va triar una vida extremadament austera, i amb la seva paraula i exemple va recuperar els seus conciutadans per a la vida de pietat. A Bolonya, província d’Emília (1485).

10. Beat Gràcia de Càtar, religiós de l’orde de Sant Agustí, que, en temps d’enorme escassetat, mentre conduïa una barca a la recerca d’aliments, mogut per la predicació del beat Simó de Camerino va demanar l’hàbit religiós i va portar una vida molt piadosa. A Murano, prop de Venècia (1508).

11. Beat Jordi Napper, prevere i màrtir, que tant en el seu ministeri clandestí com a la presó va treballar amb afany per guanyar persones per a Crist i l’Església, i sota el regnat de Jaume I va merèixer la corona del martiri pel seu sacerdoci. A Oxford, Anglaterra (1610).

12. Beata Isabel de la Santíssima Trinitat Catez, verge, de l’orde de les Carmelites Descalces, que des de petita va anhelar buscar a les profunditats del seu cor el coneixement i la contemplació de la Trinitat, i afligida per molts sofriments, encara jove, va continuar caminant, com sempre havia somiat, «cap a l’amor, cap a la llum i cap a la vida». A Dijon, França (1906). La Família Carmelitana ho celebra el dia 8 de novembre.

13. Beat Enric Hlebowicz, prevere i màrtir, que a la guerra cruel, per odi a la fe, va morir afusellat. A Baríssau, població de Polònia (1941).
14. Beat Lluís Beltrame Quattrocchi, que, pare de família, tant en els assumptes públics com en la vida familiar va seguir els preceptes de Crist i els va proclamar amb fidelitat i enteresa de vida. A Roma (1951).